Coneixença
1. Vaig saber de l’existència del Pare Massot i Muntaner l’any 1977, quan just acabada la carrera i abans de tornar a Mallorca des de Barcelona, vaig tenir l’oportunitat de passar una setmana a Montserrat, convivint amb els monjos i fent vida monacal, amb tot el que això representa: escoltar laudes, els oficis, l’escolania i matines. I també, menjant amb ells, en silenci, mentre el sacerdot de torn llegia fragments d’un llibre, Coneixences de Maurici Serrahima, des d’una trona. Durant aquells dies, ell era l’encarregat de la lectura. Curiosament, els mateixos dies que jo gaudia del retir espiritual i cultural a la Muntanya, també ho feia un altre dels grans del nostre temps, el Pare Miquel Batllori, el gran historiador jesuïta. Menjàvem asseguts a la mateixa taula, però ell, després, es passava hores a la biblioteca, mentre jo passejava pels jardins llegint un llibre d’Enrico Fubini sobre estètica musical.
Família
2. Anys després, a través de l’amistat amb el seu germà Biel, vaig establir relació amb la família Massot-Muntaner, que vivia a Pòrtol. Amb el doctor Guillem Massot, gran wagnerià, parlàrem moltes vegades d’òpera, en concret de Parsifal, una partitura que, deia “no era només obra humana”. Adesiara, normalment a l’estiu, el Pare Massot venia a casa seva per passar uns dies amb la família. Aquí el vaig retrobar. Primer a Montserrat i després a Mallorca, l’admiració pel savi ha no ha fet més que créixer. I fins i tot, després de la seva partida, augmentarà dia a dia.M de mestre!
