RECOMANAR LLIBRES FA GUST.
1 S’acosta una data, 23 d’abril, en què es conjuguen dues festes de les més humanes i civilitzadores: la de l’amor i la del llibre. Enguany serà el primer any després de la pandèmia que podrem trobar una certa normalitat com la d’abans. Pobles i ciutats s’ompliran de llibres i roses al carrer. Les taules plenes de planes i planes de literatura perfumaran l’atmosfera i els lectors podran triar entre una munió d’obres de tota casta i condició. Davant d’aquesta multiplicitat d’obres literàries sempre tenc problemes per triar. Per això faré una llista de llibres amb una breu explicació de cadascun d’aquests títols de la literatura darrera que m’he passat pels ulls i crec que valen l’alegria.
Jardins secrets (La Magrana), de Ponç Puigdevall, té un subtítol molt aclaridor: 99 llibres per tornar a llegir. Són comentaris crítics extraordinaris d’aquest escriptor fi i analític que ens regala el seu cànon personal amb un conjunt de ressenyes que ha publicat des de 1991 fins suara. Les ha seleccionades, corregides i renovades i constitueixen un mapa personal dels darrers trenta anys de la narrativa catalana que quasi quasi es pot llegir com una autobiografia de l’autor. Uns textos apassionants escrits amb una llengua que va molt llatina perquè conjuga raons i sensorialitats en un exercici sedassador dels llenguatges literaris catalans contemporanis.
El llibre d’Elionor (LaBreu), d’Antònia Carré-Pons. Una autora que m’enamorà amb els contes de Com s’esbrava la mala llet (Club Editor) ara ens desplega un volum de prosa onírica, com diu ella mateixa, en què recrea el món dels contes de fades on Elionor, acompanyada d’alguns personatges bíblics, fa un viatge iniciàtic en què exorcitza les seves pors i ens dona una llengua amarada de percepcions visuals, sonores i sensitives que eixamplen la nostra manera de sentir i de raonar el món.
Ràbia (Proa), de Sebastià Alzamora. Aquest escriptor va sofrir un fet salvatge, l’enverinament del seu ca, d’en Cooper. A partir d’aquesta experiència traumàtica ha bastit un text novel·lesc en què la ràbia contamina l’univers de relacions personals dels humans. Un home que viu amb la seva cussa, na Taylor, al nucli turístic de Bellavista també pateix la mort d’aquesta per verí. D’aquí comença a observar el ciclorama de personatges i situacions que l’envolta, amarats molts d’ells d’una violència que rebenta en esclats individuals o, també, col·lectius. Una Mallorca viva i d’ara mateix vista amb els ulls d’un home introvertit i sacsejat per una mort absurda.
Xavier Folch, editor i polític. Materials per a una biografia (Anagrama), de Jordi Amat, Josep M. Fonalleras i Jaume Subirana. Puc donar testimoni que el meu editor Xavier Folch (Burgos, 1938 - Barcelona, 2021) va ser un editor català europeu essencial des del començament del procés democràtic. Va ser des de jove un lluitador antifranquista que va saber conjugar la lluita política amb la lluita cultural en totes les trinxeres. Va ser un batallador incansable fins a la seva mort. I el descobridor i publicador des de l’editorial Empúries (1983) de noms tan essencials de la literatura catalana com Blai Bonet, Joan Vinyoli, Miquel Bauçà, Narcís Comadira o Joan Solà, entre molts d’altres. El llibre està fet amb les converses que ell va tenir amb aquests tres escriptors i, a més, es complementa amb un àlbum fotogràfic comentat i una antologia de textos escrits pel mateix Folch. El llibre es pot considerar una aproximació a l’home i l’editor des de perspectives molt diverses. I, també, un principi d’homenatge a una figura que deixa un llegat com a editor de llibres i com a “editor” (en el sentit anglès) de nombrosos escriptors.
Reunió (L’Altra), de Natasha Brown, en una esplèndida traducció de Maria Arboç Terrades. El tema d’aquesta novel·la és senzill: dona negra britànica d’origen humil aconsegueix un càrrec en un banc bo. La seva parella, home blanc i ric, la convida a una festa a la casa de camp dels seus pares, per presentar-la a la família. Quan semblava que tot aniria llatí a poc a poc es veu que la cosa es desbarata. Aquella dona negra que es pensava que podria ser com tothom es tem que allò no era vera. Es produeix un desvetllament que l’escriptora broda d’una forma genial. Un text emocionant.
Transfiguracions (Edicions Poncianes), de Lluís Calvo. Aquest poeta té un cantó assagístic que aconsegueix fer-me tremolar com si llegís alguns dels seus versos. Aquí agafa el concepte de transfigurar-se (passar d’una forma a l’altra) i en fa un relat entre l’ascens i el descens a un cim de Serra Cavallera amb tot el que significa de fusió amb la natura, i un viatge interior. Un text poètic, dietarista, filosòfic miscel·lani, aforístic, etc., que connecta molts de sabers i experiències. Ens dona una lliçó profunda de com relacionar-nos amb el món amb paraules alades.
Tots els mecanismes (Proa), de Melcior Comes. Una novel·la nova d’un escriptor que treballa per mostrar una Mallorca amb les conegudes pandèmies de la corrupció, de la cobdícia, de la usura, de la devastació i de la destrucció. El torcebraç que mantenen els Súbac (uns nous rics depredadors amb l’excusa d’alimentar la màxima quantitat de gent possible) i els Torrús (una família barcelonina que també vol treure tallada d’aquesta dissortada terra) és impressionant. I entremig Max Riera, que dirigeix un diari digital i vol recercar l’entrellat de les corrupcions. Tot això contat amb un catàleg de formes narratives (interrogatoris judicials, cròniques, un monòleg, una escena teatral, testimonis gravats, etc.) converteix aquest text en una nova passa d’un escriptor atrevit i arriscat.
