Amb motiu del centenari del naixement de Ramon Margalef es va celebrar a Palma una jornada de commemoració i homenatge al mestre de l’ecologia. Es digna d’enhorabona la iniciativa de Joan Mayol de recollir en aquet llibre els parlaments dits en aquella ocasió per coneixedors i admiradors de l’obra de Ramon Margalef de manera que pugui ser coneguda la seva trajectòria científica, les aportacions fetes a la ciència, la seva relació amb les illes Balears i, fins i tot, aspectes molt personals de la seva vida. Es recullen articles del Joan Mayol, Guillem X. Pons, José Aurelio Castro, Ramon Margalef Mir (fill), Joandomènec Ros, Ramon Folch, Gabriel Moyà, Beatriz-Morales Nin, Guillem Mateu Vicens i Eduard Petitpierre.
En la introducció Mayol, Pons i Castro situen de manera succinta la biografia i activitats de Margalef, aspectes que seran desenvolupats per la resta d’articles. Als lectors del llibre segur que els sorprendrà l’article escrit pel fill, Ramon Margalef Mir, el qual mostra l’aspecte més humà de l’investigador: la seva vida familiar, amb la descripció de les famílies maternes i paternes i les primeres estades a Mallorca. La relació del professor Margalef amb Mallorca va ser molt intensa, prolífica i llarga ja que va contreure matrimoni amb Maria Mir (1924-2004), natural de Porreres i companya d’estudis de biologia a la Universitat de Barcelona. Descriu diverses excursions de recollida de materials a les illes grans i els estius a la Colònia de Sant Jordi. Pot ser que la part més sorprenent, íntima i tendre és la selecció de cartes durant l’època que va durar el festeig de Maria i Ramon, a principi dels anys cinquanta, que va concloure amb el casament l’església de Sant Nicolau de Palma.
Com a resultat de les seves estades va tenir i mantenir el contacte amb molt de naturalistes de les illes com Guillem Colom, amb qui va compartir una gran amistat, Guillem Mateu, Miquel Duran Ordiñana, Llorenç Garcias, Pere Palau o Francesc Vives bastantes vegades concretades en publicacions.
La descripció de l’activitat científica de Margalef està expressada en els articles de Ramon Folch, professor a la Universitat de Barcelona, divulgador cinetífic i ànima de les enciclopèdies sobre món natural publicades a Catalunya i de Joandomènec Ros, excel·lent divulgador científic, que, per cert, va substituir al professor a la càtedra d’ecologia de la Universitat de Barcelona quan aquest es va jubilar i és l’actual president de l’Institut d’Estudis Catalans. Ambdós articles es complementen, Ros fa una relació exhaustiva de les temàtiques concretes investigades i Folch refereix el marc general del pensament que emmarca les concepcions científiques, culturals i ètiques de Ramon Margalef. Ros inicia el seu article de manera clara i rotunda amb l’afirmació de que: fou el més gran naturalista i ecòleg català i espanyol del segle XX. Fou un investigador excel·lent que va contribuir de manera extraordinària a la consolidació de diferents branques de la ciència, des de la limnologia i l’oceanografia a l’ecologia teòrica. Margalef va fer créixer la ciència amb la innovació que suposaven les seves idees que va introduir rompent els motllos que existien fins llavors. Va fer aportacions significatives sobre la descripció de les comunitats de fitoplàncton; l’aplicació de la termodinàmica a l’estudi dels ecosistemes; l’ús de la teoria de la informació per quantificar l’organització de les comunitats d’organismes; la successió ecològica; les limitacions que suposen la disponibilitat de nutrients i el seu paper en la selecció de formes biològiques del plàncton; els corrents d’aflorament oceànics dels nutrients i de manera general la producció orgànica dels sistemes oceànics i la biosfera. De les observacions concretes en va exposar una teoria general sobre el funcionament dels ecosistemes.
Per la seva banda, Ramon Folch, d’entrada destaca l’habilitat manual de Margalef, afirma que pensava a partir de les mans i la manipulació que feia del que estudiava. És famosa la construcció d’un microscopi que va fer Margalef en els anys quaranta a partir de materials comprats en els mercats d’encants. Afirma que era heterodox, condició necessària per fer progressar la ciència. Independent i honest va saber mantenir-se al marge de la situació política que li va tocar viure. Discret i ferm en les seves conviccions detestava la banalització del coneixement. Les seves concepcions eren clarament ecologistes, però basades en el coneixement i no en proclames més o menys renoueres.
Durant tota la seva vida va mantenir una activitat de publicacions molt intensa, més de quatre-centes articles científics que varen donar lloc als seus llibres als que pot accedir el públic. En primer lloc, s’ha d’esmentar Perspectives in Ecological Theory (1968), llibre que representa la seva irrupció en el camp de l’ecologia i base de les seves concepcions. Segueixen els manuals com Ecología (1974) i Limnología (1983), de gran ajuda pels estudiants de biologia. La biosfera entre la termodinàmica y el juego (1980) o Teoría de los sistemas ecológicos (1919) Va col·laborar en les enciclopèdies coordinades per Folch: Història Natural dels Països Catalans (1989) i Biosfera (1998).
Completen el llibre els articles de Joan Mayol que parla de les aportacions de Margalef a un llibre seminal sobre la gestió del medi: Natura ús o abús? Llibre blanc de la natura als Països Catalans (1976). Molt interessant l’article de Guillem Mateu Vicens que descriu l’amistat entre Margalef i el seu pare, l’anyorat Guillem Mateu. És interessant com va obrir els seus ulls a la ciència al seguir les tasques d’aquests de recerca dels dos investigadors. Gabriel Moyà, tracta de la relació amb el mestre mentre elaborava la seva tesi doctoral i finalment, Beatriz Morales-Nin i Eduard Petitpierre aportan la seva visió d’alumnes, primer i d’amistat després amb el doctor Margalef.
