Que aquest suplement arribi al nombre 1100 és tota una gesta que hem d’agrair als seus impulsors. Mil cent setmanes d’informació ben diversa dins un àmbit cultural molt ampli i, per tant, ben entès, abasten 7700 dies que, dividits en grups de 365,25 ens parlen de 21 anys i un mes de constància. O que dividits entre 29,5 fan 261 llunes. Un llarg i bon camí. L’enhorabona!
I ja que parlam de camins, a Mallorca tenim la carretera Ma-1100, que és la que uneix Esporles amb la carretera de la Serra, de 3.3 km de recorregut. És interessant destacar-hi, pujant, pocs metres passat el trencall de la Granja i abans de l’enllaç amb el camí del Correu, l’aparició d’una massa de roca fosca i vermellosa, al freu de la carretera, que correspon a un aflorament de lava bàsica produïda fa més de 200 milions d’anys (Keuper, Triàsic superior).
Clar que també podríem allargar el camí. Llavors, si el que feim és volar 1100 km lluny de Palma, la circumferència que marcarem passarà per la Bretanya i Normandia franceses, pel nord de París, pel sud d’Alemanya, per l’est d’Àustria, per Itàlia, per la costa dàlmata de Croàcia, per Sicília, per l’arxipèlag maltès, per l’extrem nord-occidental de Líbia, per Tunísia, per Argèlia i per Marroc.
Per altra banda, a l’hora de dissertar sobre un nombre, quan aquest és prou gran i no ultrapassa el 2000, és fàcil pensar en el recurs de l’any que representa. Tot i que en realitat, si som una mica primmirats, veurem que en podria etiquetar dos: el d’abans i el de després de Crist. Però com que afinar tant abans de Crist ens costaria una mica, haurem de conformar-nos amb el després.
L’any 1100 és el darrer any del s. XI i, aquest, el primer segle de la Baixa Edat Mitjana. Trobareu la paraula «baixa» a la pàgina 1100 del diccionari Alcover-Moll. El 1100 fou un any bixest perquè, d’ençà de la reforma juliana del calendari (45 aC), tots els múltiples de 4 sense excepció afegien un 29è nombre al febrer mentre que després de la reforma gregoriana de 1582, tres de cada quatre anys finiseculars deixaren de ser bixests i per aquest motiu el 2100 no ho serà.
Submergida en unes condicions climatològiques, sanitàries i socials ben adverses, Europa no treia cap a l’entorn d’aquest any. No així les cultures àrabs i orientals. Aquell any naixia el matemàtic andalusí Jabir Ibn Aflah, les obres del qual coneixem bé perquè foren traduïdes al llatí. El Hatha Ioga començà a estendre’s pel nord de l’Índia i, el poeta, astrònom i matemàtic persa Omar Khayyam havia de complir 52 anys. És conegut especialment per ser l’autor d’un llibre de saviesa sufí anomenat Robaiyat que proclama, entre moltes altres: «Oblida que ahir havies de ser recompensat i no fou així. Sigues feliç.»
Si atenem a les seves xifres, 1100 és un nombre curiós que, per la repetició d’uns i zeros, podria semblar codi binari, el llenguatge dels ordinadors. Quan parlam en termes de zeros i uns en l’àmbit de les màquines, el que simplement volem representar és la seqüència d’impulsos elèctrics: un 1 quan passa corrent i un 0 quan no en passa, que és l’única cosa que poden «entendre» els circuits electrònics. Com que a la gent no ens agrada complicar-nos la vida, es va decidir anar per ordre i, així, a l’hora de traduir els nombres a codi binari, s’assignà el 0000 al 0, el 0001 a l’1, el 0010 al 2, el 0011 al 3, el 0100 al 4... de manera que, si ho provau, veureu que 1100 es pot traduir del binari al decimal com a 12. I a l’inrevés: si volem expressar el nombre decimal 1100 en codi binari, haurem de construir l’enfiloll 10001001100, que curiosament també acaba en 1100.
Si ara factoritzam el 1100, tendrem un producte que podem expressar amb simetria palindròmica: 5x2x11x2x5. I, curiosament, la s uma de la primera meitat dels seus divisors (1, 2, 4, 5, 10, 11, 20, 22, 25) és exactament 100. Del nombre, ja ho sabem, els romans en deien MC.
Alè de mil cent és una cançó (Picap, 1993) del grup català de rock dur Sangtraït que fa referència a una categor ia en la cilindrada de les motos (la majoria de motos 1100, emperò, tenen una cilindrada de 1084 cm3). I 1100 és també el títol d’una pel·lícula argentina de 2019 amb guió i direcció de Diego M. Castro que passà sense pena ni glòria.
Mil cent i un estels és un llibre-disc que recull una sèrie de textos d’astronomia popular i ens apropa el cel nocturn tal i com l’imaginava la tradició dels Països Catalans.
Per acabar, aquest article es va començar a redactar ara fa uns dies, un 21 de març, aniversari de Johann Sebastian Bach. Tot i que el catàleg d’obres del mestre de Leipzig (BWV, Bach Werke Verzeichnis o compendi de les obres de Bach) «només» arribava al nombre 1080, investigacions i troballes posteriors han ampliat aquesta fita de manera que actualment podem escoltar el BWV 1100 que és l’Allein zu dir, Herr Jesu Christ (Sol a tu, Senyor Jesucrist). Es tracta d’un coral breu per a orgue que, en la interpretació del mestre britànic Peter Hurford -penjada al youtube- dura, precisament, 1100 dècimes de segon! I jo que...
Un article del mil cent m’encomanen/ i en ma vida –creis-me– m’he apurat tant;/ nou-centes paraules d’aquí endavant.../les vint-i-set primeres ja debanen.
... pensava que romandria en guaret/ la pàgina aquesta que vaig tancant:/comptau si són nou-centes i està fet.
