Lluny de ser la lluita callada per la perdurabilitat, Thálamos és la voluntat d’oblit; no la de ser oblidat pel món que potser ens ha estat ignorant des de sempre, sinó per la persona estimada, per la persona vital. Un oblit lleial, noble, magnànim: un deixar anar, un deixar partir a qui se’n va. La culminació de l’amor es manifesta en la generositat de desaparèixer, de dissipar-se per deixar tot l’espai i tot el temps a la vida. La voluntat de no ser sobrer quan hom ja no hi és. Un despreniment existencial que lleva tot llastre a l’existència.
Thálamos és el títol del darrer llibre de poemes de Víctor Gayà, un autor nascut a Palma el 1952 i que, a més d’escriptor és psicòleg, i com a tal ha exercit la professió a Mallorca, on també ha col·laborat en programes radiofònics i diverses publicacions periòdiques com articulista i crític literari. Com a escriptor, ha publicat assaig, biografia, poesia i novel·la, entre els quals destaquen els poemaris Com la sequera (2005) i Porta trencada (2011) i les novel·les Trenc d’alba (Premi Roc Boronat, 1999), Cercle enigmàtic (Premi Alexandre Ballester, 2005) i La vida perdurable de Salvador Duran (Premi Mollerussa, 2006).
Mercè Pons, la compositora mallorquina, se sent còmoda entre les paraules de Gayà. Ara acaba d’estrenar una cantata a partir dels textos d’aquest darrer llibre. Però abans ja havia escrit un Rèquiem per a quartet de corda, inspirat en un altre llibre del poeta i que acompanya l’edició del volum que en feu l’editorial Lleonard Muntaner fa uns anys. Llibre i disc, bona companyia.
