Els tres volums mostren gojosament la passió pels llibres, per la descoberta, per la ciència. Des de la presentació de qualitat. Són tres àlbums simpàtics. Molt distints en temàtica, en estil, en la il·lustració. Comparteixen, però, el bon gust i la senzillesa amb què alguna cosa de la realitat (i de les actituds) pot exposar-se molt dignament. Des de la fantasia o des de la descripció.
L’expedició Arc Iris, de Nora Brech, text i il·lustració, ens parla de l’atractiu del viatge, potser, de la cerca i, a la fi, de la troballa. Na Kim i en Carl cerquen l’aucell més rar del món. Se sentiran compromesos. Tenen iniciativa. Demanen. Exploren. Ten4n qualque ensurt. Reben ajut. Topen amb els aucells matrioixca, els aucells paraigua, els aucells talaia... La il·lustració és un bon exercici d’expressió assossegada i, alhora, imaginativa.
De factura més, diguem-ne, canònica és La pirata Guiomar. Mil contes per explicar, de Hellen Docherty (text) i Thomas Docherty (il.lustracions). Pirates. Un vaixell. Un capità (aparentment) implacable. Un missatge en una ampolla. Un mapa del tresor... Guiomar té un Manual pirata. Aplica amb diligència i oportunament les tècniques que el manual li facilita: guia la nau, salva un home caigut a l’aigua, reconeix les estrelles... Guiomar encanta els pirates amb les seves contarelles. I a la fi els posa en el camí del gaudi d’un immens tresor: la lectura. Què simple i què ben contat!
El gran llibre de la Mare Terra, de Yuval Zommer, és, en canvi, un llibre de coneixements. Generós en format i en imatges, en informació ben exposada. L’autor diu que vol “celebrar les meravelloses connexions entre nosaltres els humans i la Natura”. Preciosa intenció: els cicles estacionals, la comunicació dels sers vius, l’aire que ens envolta, la intel·ligència diversa, els sentits... La il·lustració de cada doble pàgina és alegre i plena de pistes. Hi podem trobar, si param atenció suficient, unes petjades dissimulades. Les nostres, tal vegada. Ens agrada el títol de l’original anglès: The Big Book of Belonging. La pertinença, sí.
