Des de Menorca
1. Sí, des de Menorca però destinat a tot el món que sap apreciar la saviesa en petites dosis, l’escriptor i amic Ponç Pons ha conreat el gènere dels aforismes. Petites frases que, amb poc diuen i expressen molt. Vegem uns exemples: “Un és d’on neix, però també de tots els llocs que estima. L’única pàtria és la vida», o aquest altre: «Les gallines no poden volar perquè tenen les ales curtes. Certs poetes també”. Des d’aquell llibre titulat El rastre blau de les formigues, Ponç Pons ha escrit pensaments originals i certers. Un dels quals, que he emprat sovint, ens connecta a través de Bach. Diu així: “Déu, gràcies per Bach”. Es pot dir millor l’estima pel Mestre?
Intempèrie
2. Un altre gran “aforista” i melòman és Ramon Andrés, l’autor del qual l’editorial Galaxia Gutenberg acaba de treure Caminos de intemperie,(i que recomanam a la pàgina 2) una col·lecció de petits textos mesclats amb aforismes de gran altura intel·lectual, com els de Pons. Mirau-ho a través d’aquesta breu antologia: “Fiel clientela de la Parca”, “Buscamos la luz, pese a que siempre nos delata”, “Mendigo música”, “No existimos todo el tiempo que vivimos”, o el que obre el llibre: “En este aforismo yace un hombre”.
