Quan tot just portem tres mesos del nou any podem afirmar amb rotunditat que aquest 2022 serà un any de celebracions. Almenys pel que fa a aniversaris musicals. Celebrarem dos-cents vint-i-cinc anys del naixement de Schubert, dos-cents noranta del de Haydn, cent quaranta d’Stravinsky o cent seixanta de Debussy. O fins i tot l’aniversari del gran flautista Jean Pierre Rampal. Fins aquí qui més qui menys podrà assistir i/o escoltar per algun mitjà de comunicació o en alguna sala de concert alguns d’aquests grans compositors.
Però crec que seria una gran injustícia no reivindicar des d’aquí que aquest 2022 serà l’any de les sopranos, de les veus, de les dones que s’han dedicat i es dediquen a la música. Potser en aquests moments esteu fent l’esforç d’intentar recordar ara mateix a qui coneixeu que pugui fer anys per celebrar el seu aniversari durant aquest 2022. Us ho agraeixo de debò.
Potser la més coneguda tant si sou professionals com melòmans és la soprano italiana Renata Tebaldi. Precisament el passat 1 de febrer es va celebrar el centenari del seu naixement. Una dada esfereïdora: Renata Tebaldi té una mitjana de cent seixanta mil oients mensuals a l’Spotify davant dels cinc milions de Debussy. Què falla aquí? Se’m fa estrany que aquesta grandíssima soprano passi pràcticament de puntetes en el món musical especialitzat i es trobin poques referències, potser en algun programa de ràdio o revista musical, en comparació amb les referències que trobarem d’Stravinsky i de Debussy. I més en una data tant senyalada.
Us proposo un petit treball de recerca. Podeu esbrinar si us plau, en quants actes sentireu a parlar dels tres-cents anys del naixement de Regina Mingotti o d’Emilia Agricola? I dels dos-cents anys del naixement de la cantant i compositora finlandesa Betty Boije? Sense moure-us de Finlàndia trobareu el centenari del naixement d’una altra gran compositora: Ester Mägi.
Si anem a França, podrem celebrar el dos-centè aniversari del naixement de la gran pianista i compositora francesa del Romanticisme musical, Joséphine Martín. Si us agrada el fred i preferiu anar cap a Rússia us espera el centenari de la soprano Roza Baglanova. I si voleu més noms per poder anar a festes d’aniversari centenàries també podeu estar pendents de Carla Martinis, Magda Varga, Rosemary Kuhlmann, Huguette Rivière, Jeanine Rueff, Mea Naberman, Elisabeth Carron, Kazuko Yasukawa o Nadezhda Simonyan.
Per acabar, us vull demanar que feu una reflexió molt seriosa. Per què, donada la importància dels esdeveniments, inclús dintre dels seus mateixos propis països aquests centenaris no se celebren? Per què queden sense fer-ne ressò donant pas als Debussy o als Haydn? Hi ha dones amb un currículum espectacular! Que està fallant?
