U na nova versió catalana de LES BACANTS, darrera obra d’Eurípides (Salamina, 484-Macedònia 406 aC), un dels grans autors de l’antiguitat, juntament amb Èsquil i Sòfocles, per les característiques innovadores i poc convencionals de les seves obres, no va gaudir de la màxima popularitat entre els seus contemporanis, posteriorment les seves tragèdies han estat constantment representades.
Tenim a les mans una edició molt acurada, l’autora ens apropa de manera magistral a la Vida i Obra d’Eurípides, ens diu respecte als autors que el van precedir:
«Això justificaria el comentari de Sòfocles que recull Aristòtil: ell havia representat els homes «com haurien de ser», i Eurípides «com són». pàg. 13
Pel tractament que fa dels personatges femenins, l’autor ha fet un pas endavant respecte a la «feminització» de la tragèdia atorgant a la dona valors de generositat i altruisme, també els personatges divins tenen característiques que els fan humans.
La traductora ens ofereix un repàs per la història, indicant la relació d’obres cabdals de la Literatura Universal, en les quals els autors s’han inspirat i han valorat l’obra d’Eurípides, encara que ha tingut moments que ha estat considerat un autor decadent, durant els XIX i XX ha estat reconegut en la seva grandesa per autors fonamentals, pel que fa als Països Catalans, Salvador Espriu, Llorenç Moyà, Llorenç Villalonga i Josep Maria Palau i Fabre.
L’erudició que ens ofereix la traductora, ens allibera del respecte que sentim davant la lectura d’un clàssic, fa que ens hi posem amb total confiança, les paraules de la introducció ens fan tenir la seguretat que som davant d’una tasca portada a terme amb tota cura.
Celebrem aquesta nova edició de LES BACANTS que figura en un catàleg on podem trobar un altre Eurípides traduït per Rosa Maria Llibrés Ripoll Ifigènia a Àulida.
