Quan no ens agrada gaire res d’allò que ens envolta, sempre podem optar per fugir de la realitat. Una de les alternatives és mirar cap enrere i afirmar que el passat sempre fou millor, quan –i els he d’advertir que l’ocurrència no és meva– l’únic que podem assegurar és que qualsevol temps passat només fou anterior. Però si tampoc ens atreu això del retrovisor de la nostàlgia, sempre ens quedarà l’opció de crear una realitat alternativa a través d’allò que en deim la imaginació i la fantasia. És aquí on entra en joc la poderosa eina alienadora que és la literatura, en qualsevol de les seves modalitats. J.R.R Tolkien passa per ser el pare i la mare del que ara s’anomena “alta fantasia”, tan de moda durant els darrers cinquanta o seixanta anys. Més enllà de les evidents influències wagnerianes a l’hora de concebre el seu particular món mític del Senyor dels Anells, mai ens quedà del tot clar si Tolkien va escriure la seva gran trilogia per combatre l’avorriment que li provocaven els seus estirats alumnes d’Oxford o allò fou més aviat una elegant forma d’exorcisme, per fugir dels seus fantasmes interiors i de les pors que li provocà la seva (breu) participació a la Gran Guerra europea. Vaja, el que els deia: la imaginació per escapar de la realitat.
No sembla ser el cas de la jove autora mallorquina que ara ens ocupa: Joana Maria Pastor Perelló, arxivera de professió. Ella se declara apassionada de la lectura i compulsiva consumidora d’històries de fantasia. I basta llegir un o dos capítols de la seva El món màgic de Lot: Leilani i el nigromant (Edicions Balèria, Palma, 2021) per comprovar que s’ho passa d’allò més bé i que, a més, projecta en el seu relat la seva pròpia imatge. Vaja, que la protagonista de la història fantàstica que ens presenta és ella mateixa, acompanyada del seu gos. Ella és, realment, Eli. O, per a ser més exacte, ella voldria ser Eli. Res pot ser més legítim que voler passars-ho bé quan fas allò que més t’agrada i s’ha de dir que la prosa lleugera de Joana Maria Pastor esdevé molt eficient a l’hora de tramar una història que entra molt bé i flueix amb facilitat. Tots tenim dret a sommiar i, ja que sembla ser que hem decidit allargar l’edat de jubilació fins pràcticament el llindar de la senilitat –no volíem estabilitat laboral?–, tampoc ens ha de semblar absurd perllongar l’adolescència més enllà de la trentena. Desitjam molta sort a aquesta nova autora, que caldrà seguir molt d’aprop. Com ella mateixa ens diu, ara fa quatre anys que es decidí a traslladar al paper una història que feia temps que li ballava pel cap: la d’una jove que era transportada a un altre món, on la màgia ho feia tot possible. La publicació d’aquesta “El món màgic de Lot: Leilani i el nigromant” obre la porta a una trilogia que promet fortes emocions als seus lectors adolescents, post adolescens i adults jovenívols. Mirin la foto de Joana Maria a la solapa del llibre, nedant amb el seu gos. S’ho passa pipa.
