Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Biografia

Renata Tebaldi, l’encant de la veu

En uns dies, la soprano hauria complert cent anys

Renata Tebaldi com a Madame Butterfly.

Fa uns dies Anna Netrebko tornava obrir la temporada de la Scala de Milà, després d’un temps tancada per les circumstàncies sanitàries, amb l’expectació, glamur i nivell musical que caracteritzen aquestes ocasions. En el mateix escenari, Renata Tebaldi també va debutar participant en el concert que va reobrir la Scala el 1946, just després de la Segona Guerra mundial, amb la direcció d’Arturo Toscanini. També fou el lloc on decidí, el 1976 acomiadar-se dels escenaris.

Renata Tebaldi, de qui l’1 de febrer es commemora el centenari del seu naixement, va obrir les portes de la fama a Milà, després d’una infància marcada per la malaltia, on una poliomielitis i, molt probablement, el desig de la seva mare Giuseppina Barbieri, l’aproparen al cant. De ben jove va poder accedir als conservatoris de Parma i de Pésaro i fou alumna de Carmen Melis, una reconeguda cantant de la primera meitat del segle XX, qui a més, l’acompanyà en alguna de les seves gires arreu del món.

També va ser a la Scala on tingué lloc un dels encontres que, a nivell personal, es poden considerar més rellevants. Fou el 12 de febrer de 1950,després d’interpretar Aida de manera triomfal, on conegué Ernestina Viganò, amiga que va ser sempre al seu costat i a qui Tebaldi en va fer la seva hereva.

Poc després debutà a San Francisco, a Los Angeles i entrà al món de Hollywood, posant veu a la versió cinematogràfica d’Aida, amb Sofia Loren com a protagonista. En aquest viatge, tot i l’oferiment, decidí no debutar encara en el Metropolitan de Nova York, cosa que sí va fer el 6 de gener de 1955. A partir d’aquell moment, gaudí de l’èxit, els honors i la glòria a nivell mundial. Fins i tot va ser portada de la revista Time, cosa inaudita en una cantant d’òpera.

Es comenta que també la Scala fou escenari d’una de les grans rivalitats de l’època entre les dues estrelles del bell cant d’aquells moments: Tebaldi i Callas. Una rivalitat que s’havia iniciat al Brasil l’agost de 1951, i que potser, com comenten alguns, només va ser una estratègia per crear més expectació.

Renata Tebaldi va escriure en lletres d’or (o millor dit les va cantar) l’òpera. Fou una prima donna. Amb un gran rigor tècnic, i, sense caure mai en la sobreactuació en escena, estava dotada d’una veu amb gran expressivitat, elegància i suavitat que la feu incomparable.

Compartir el artículo

stats