Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Regalau llibres tot l’any (IV)

Regalau llibres tot l’any (IV)

ALEGRIA: VOCACIONS LITERÀRIES AMB MOLTA DE FUSTA.

Adrià Pujol Cruells ja ha escrit Escafarlata d’Empordà, Picadura de Barcelona, La carpeta blava, Els barcelonins i Míster Folch. No ho he llegit tot, però puc assegurar que tot és recomanable perquè Pujol té una llengua rica i molt personal, perquè toca tota casta de motius, perquè la seva lletra et fa rellegiguera. Els llocs on ha dormit Jonàs (Empúries) és la seva darrera novel·la, amb un personatge que t’atrapa des del principi per motius imprevisibles, diversos i inquietants, amb una prosa que va a tota, que et trastorna, que t’umpl de dubtes, de vertígens i que t’embulla per aclarir-te. Escolta: “Jonàs va escanyar una dona en un parc de la part alta. Després se’n va anar a dormir. Han passat els dies, els mitjans no n’han dit res. Això el porta a pensar que no la va matar, els records que en té són molt fragmentaris, no pot assegurar res, que la dona sigui morta li sembla una possibilitat. Se’n maten tantes.” La feina de Jonàs és molt creativa: fa videojocs. I amb aquest macguffin esplèndid, Pujol ens pot anar descabdellant entre línies temes molt cars per a l’escriptor: la narrativitat, la violència, el dubte, la competitivitat, els viaranys per fer una història, l’èxit i el fracàs personal, etc. Un personatge ple d’enigmes, de secrets, d’evasions, de misogínies i que té molta juguera.

Dos llibres d’un escriptor, Joan Jordi Miralles, que per a mi ha estat un descobriment. Una dona meravellosa (LaBreu Edicions) és un text que va sortir el 2014, ja se n’han fet cinc edicions, i se m’havia escapat. Un títol que és un homenatge a la cançó de The Smiths “Wondeful women”. Des d’un bell principi veim la vida d’una dona jove, Neus, plena de somnis que en un no-res es trenquen per quedar embarassada, tenir una criatura, viure un matrimoni avorrit i fer una feina d’infermera envoltada de repetició, de dolor, de sofriment i de mort. A partir d’aquí entrarà en un món sòrdid d’autocompassió, de solitud i de depressió sense cap alliberament possible. I es veu immersa en una situació de crisi que la duu a una pràctica autodestructiva que passa per l’entrega al sexe indiscriminat en situacions duríssimes que Miralles sap descriure amb una prosa que voreja la cruesa forta i la sacsejada interior amb un lèxic lletratremolador de la misèria moral, l’avorriment emocional, el fàstic, la pèrdua. El viacrucis de Neus es veu commogut per dues fetes que remouran la vida d’aquesta dona que ens mostra la crueltat d’aquesta societat líquida i despersonalitzada on vivim. Un llibre intens i engrescador.

A Marginàlia (Males Herbes), Miralles ajunta tres històries: la vida d’un pare vidu en la quotidianitat més feresta de la pandèmia amb unes filles que ha de cuidar, així com uns sogres vells que tenen mobilitat reduïda i un, a més, demència; una senyora atacada de xenofòbia quan veu que arriben tants de migrants al barri i se sent esporuguida pels canvis que viu la seva ciutat mentre el seu marit es dedica a escoltar tertúlies sobre el judici del Procés, i un jubilat a qui li encanta la marginàlia (assenyalar i dibuixar al marge dels llibres glosses, postil·les, comentaris) i el voyeurisme en zones de cruising gai, que viurà una nit en un parany difícil amb un situació plena d’ambigüitats i clarobscurs. L’escriptura de Miralles és clara i contundent per un cantó i plena de laberints i revolts per l’altre. Ens ve a dir que tots som uns marginals, uns marginats, encara que ho amaguem davall màscares de normalitat falsa. M’agrada la textura, el ritme, les harmonies d’una llengua molt musiquera. Les disjuntives ètiques dels tres relats són també tres miradors sobre les moralitats actuals. De Miralles també podeu llegir L’Altíssim (premi Andròmina, Edicions Tres i Quatre, 2005), L’úter de la balena (premi Vila de Lloseta, Editorial Moll, 2010) i Aglutinació (premi Joanot Martorell, Edicions 62, 2018), a més del volum de relats llargs La intimitat de les bèsties (premi Marian Vayreda, Empúries, 2017). Els seus relats han participat en diversos mitjans i antologies, entre les quals Punts de fuga (Males Herbes, 2015) i Sangassa (AdiA, 2017).

UNA GRAN OBRA AVENTURERA I DIVERTIDA DEL SEGLE XIII.

El meu amic i professor de literatura medieval de la Universitat de Barcelona Anton M. Espadaler acaba de traduir de l’occità Jaufré (Editorial Barcino). Ha passat més de vint anys per traduir els onze mil versos d’aventures i amors de Jaufré, un dels cavallers més estimats de la Taula Rodona. El llibre, en edició bilingüe occità-català, conta les seves lluites contra Taulat de Rogimon i acaba amb el casament de l’heroi amb Brunissén, una dama que sedueix i conquereix. L’acció és emmarcada en l’ambient bretó de la cort del rei Artús i es caracteritza per episodis de tipus meravellós, amb altíssima qualitat lírica dels moments sentimentals i també un panorama humorístic i paròdic.

L’edició va encapçalada per un prefaci i es completa amb tot de materials –postfaci, notes, comentaris i bibliografia– que ajuden a comprendre l’obra en el seu context i expliquen les dades més actualitzades que els estudiosos han descobert sobre Jaufré.

“Escolteu com comença un conte de bona manera, amb un argument plaent i verídic, ple de lliçons i de cavalleria, d’ardiment i de cortesia, de proeses i d’aventures, extraordinàries, extremes i tremendes, amb assalts, encontres i batalles, perquè, si voleu, us en diré tot allò que n’he sentit dir i en sé. Digueu-me, però, què voldreu fer si us el recito: si m’escoltareu i estareu atents, car hom no ha de comprar ni vendre, ni posar-se a xiuxiuejar amb un altre quan sent explicar bones històries, perquè quan no s’escolten com cal, qui les explica les pot donar per perdudes, i em sembla que tampoc no serveixen de gaire als qui les senten, si no les escolten dins del cor quan davallen per les orelles; perquè això són històries reials, grandioses, magnífiques i autèntiques de la cort del bon rei Artús.” Que aquest deliciós començament us faci gola, lectors, per endinsar-vos en aquesta novel·la europea d’autor anònim publicada a la corona d’Aragó al segle XIII. Bona lectura!

Compartir el artículo

stats