Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

PLAGUETA DE NOTES (DCCCLX)

Regalau llibres tot l’any (III)

El mirall de la vida, Joaquim Molas

DELS CLÀSSICS ALS CONTEMPORANIS.

1 Ador Jane Austen (1775-1817). Fa unes novel·les que critiquen i ens fan veure en totes direccions la noblesa terratinent anglesa de la fi del segle XVIII. I les seves heroïnes han de lluitar contra la dependència de les dones respecte del matrimoni. Aquest matrimoni que les salvarà per vida i els pot donar una situació econòmica bona i una posició social excel·lent. Orgull i prejudici (Bernat Metge Universal), ens presenta la vida d’Elizabeth Bennet i tots els seus desigs. Amb una traducció d’ara mateix, fresca, molt bona, del poeta Yannick Garcia, i un pròleg magnífic del poeta i amic Colm Tóibín que ens assegura que podem assaborir la història “d’una noia que afronta el seu destí i que mostra una intel·ligència que sobrepassa les seves circumstàncies.” Orgull i prejudici, una joia al vostre abast.

Solitud (Edicions 62), de Víctor Català, és un dels gran clàssics que tenen una força i una actualitat abassegadores. I ara ens arriba en una edició que presenta les opinions sobre la novel·la de narradors contemporanis que ens ofereixen un conjunt de miradors que ens enriqueixen la lectura una cosa de no dir: Maria Callís, Enric Casasses, Dolors Miquel, Mercè Ibarz, Raul Garrigasait, Najat El Hachmi, Vicenç Pagès i Toni Sala diuen la seva

Mosaic III. Intimitats (Club Editor), forma part de la recuperació de l’obra de Víctor Català que va començar el 2015 per Maria Bohigas, editora del Club Editor i amiga, amb la publicació d’Un film, un llibre d’una modernitat prodigiosa que aquest gener una editorial anglesa Open Letter traurà en anglès i amb la qual Lulú Martorell treballa per fer una pel·lícula. Agnès Prats i Blanca Llum Vidal són les curadores que s’han dedicat a recercar en l’arxiu de l’escriptora i han trobat disset peces inèdites que no apareixien al volum Mosaic, que s’havia publicat el 1946 i el va editar Dalmau, amb una distribució del llibre quasi clandestina. Mosaic III duu per subtítol “Impressions literàries sobre temes domèstics”. Blanca Llum Vidal diu: “És una manera brillant de fer allò que va fer sempre, que és fer el que li donava la gana. En aquest cas, va marcar un gol a la censura.” La Català la va escriure quan tenia setanta-set anys i va quedar oblidada. És l’única de la Català escrita en primera persona i ens ofereix molts d’elements memorialístics i nombrosos records de quan era petita que ens donen moltes de claus i il·luminen part de la seva vida i obra. A “Les pintures rupestres”, recorda aquell pare autoritari que tenia, “que contemplava poc l’abús de poder i l’ús de la força” i que la Vidal vincula amb la relació problemàtica i amb violència amb els homes, que és repetitiva en els seus textos, o a “L’hort”, en què l’autora “fa aparèixer la sexualitat femenina esplendorosa”. La lletra rica, espontània i transparent de la Víctor Català és una festassa!

Una família (L’Altra Editorial), de Toni Sala, és una peça d’ara que esdevindrà un clàssic perquè aquest escriptor madur, i que ens ha donat obres admirables, s’enfonsa en una autoficcció que podria ser dissolvent o fàcil i, ben al contrari, aconsegueix donar un panorama en què l’íntim i el social es trunyellen per oferir-nos un panorama enlairador. El llibre comença amb una història breu que és un trampolí per llançar-se cap a les fondàries del seu pare, la seva mare, l’avi (morts), i també un poc l’àvia (viva). Toni Sala diu a les clares: “Al llarg de la vida, anem entenent els nostres pares a mesura que anem trepitjant el seu mateix tros de camí. Com més anys fem, més superfície reflectim. Llegim els nostres pares a través nostre, però també ens llegim a través seu, també ells ens emmirallen. Si superem l’edat de la seva mort, el mirall ja no reflecteix res.” Com ha reconegut el mateix autor, el llibre es pot connectar molt bé amb les tragèdies gregues: pares, fills, el destí i la mort. I la llengua que fa servir Sala és esplendorosa perquè beu en la gran tradició de la seva contrada de Sant Feliu de Guíxols: Ruyra, Pla, Gaziel. Totes les famílies són infelices, ens ve a dir l’autor i a partir d’aquí també ens assegura que la família en aquests temps que corren pot ser el darrer refugi. Un llibre amb una llum mediterrània plena de clarobscurs, de dreceres, d’enginys, d’aventures, i de savieses.

El mirall de la vida, Joaquim Molas

El mirall de la vida, Joaquim Molas

UN DIETARI.

2 Vaig conèixer Joaquim Moles, quasi mig any després d’haver guanyat aquest cronista el Prudenci Bertrana amb L’adolescent de sal el llunyà 1973. I em va semblar un home savi, de poques paraules i ben dites. Em va assegurar que el meu llibre era molt important i que encara calia que hi treballés més perquè allà hi havia molt de marro i molta d’invenció. No vaig desaprofitar el seu consell perquè vaig tenir dos anys de prohibició franquista per fer-hi feina. Després el vaig veure molt poc, però vaig saber que ell era un dels meus descobridors i estimuladors. Ara acaba de sortir El mirall de la vida. Dietari. 1956-2012 (Edicions 62), que és la visió panoràmica en primeríssima persona de seixanta anys de vida cultural catalana descrita per un coneixedor i practicador insubornable. L’edició és a càrrec de dues estudioses apassionades: Rosa Cabré i Maria Capdevila. Aquí podrem trobar les idees de Moles sobre la literatura, els projectes acadèmics i les iniciatives editorials (em sap greu no haver fet un llibre que m’encomanà sobre Salvador Galmés), les converses i debats amb els protagonistes culturals i els corrents literaris, la seva ironia crítica i el seu amor als llibres i als escriptors amb un índex de noms molt llaminer. Tot dit d’aquesta forma que té la primera persona quan s’escriu de veres. Un llibre inacabable.

Compartir el artículo

stats