Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Plagueta de notes (DCCCLVIII)

Regalau llibres tot l’any (I)

Regalau llibres tot l’any (I)

UNA LLISTA DE LLIBRES FETA A CONSCIÈNCIA.

He tengut moltes demandes de consell per fer el present, el regal, l’ofrena d’un llibre a un amic, un amor, un familiar o un saludat. I el resultat és aquest: Vides minúscules (Àmsterdam), de Pierre Michon. Una joia en què les petites històries personals d’avantpassats, de veïns, de personatges quotidians i ínfims brillen amb tota l’orfebreria d’una gran mestre. La traducció al català d’Adrià Pujol Cruels és extraordinària. Marginàlia (Males Herbes) i Una dona meravellosa (Labreu Edicions), de Joan Jordi Miralles, són dues obres d’un escriptor minuciós, just, i sobri amb una prosa precisa i forta que ens fa anar dins personatges i ambients tan pertorbadors com plens de coratges i sorpreses, esperances i marginalitats, ànsies i somnis. Junil a la terra dels bàrbars (Club Editor), de Joan-Lluís Lluís, és una novel·la que passa fa dos mil anys en els confins de l’imperi romà a prop de la frontera amb els bàrbars i és actualíssima. Personatges que fugen i cerquen un lloc on no hi hauria esclaus; una utopia llibertària en forma de faula que et sedueix com un elixir nou i engatador. La mesura de totes les coses (Empúries), d’Andreu Gomila, és un relat on un narrador canta l’amor de les dones que venera i a les quals es dona amb una entrega total. Eva, Judit, Helena, Virgília i Paula són cinc tipus de relacions intenses sobre cinc objectes de desig que han marcat cinc èpoques de la seva vida. Sutura (Pagès Editors), de Dolors Miquel, recull alguns dels llibres poc coneguts d’una poeta que parla d’estructures socials que causen un gran dany com la família o la policia amb uns versos carregats d’una energia tan exuberant que esdevenen una finestra sobre el món plena de detalls i músiques. D’una sola branca (Proa), de Susanna Rafart, que sap que les paraules tenen arrels i capçades ens dona un llibre de poemes molt íntim que ens conta el recorregut, ple d’intensitat d’imatges i d’energia formal, d’un caminant que per viaranys solitaris de boscs en què els records i el pas inexorable del temps constitueixen el ciclorama d’un texts pregons que fan companyia. Un cor senzill (Rosa dels Vents), de Gustave Flaubert, una de les millors històries curtes que he llegit en la meva vida, en què el gran mestre ens conta els entusiasmes, les frustracions, les lluites, les decepcions les intimitats, els somnis de Felicité, una serventa modesta, subtil, callada i submisa que en 90 planes ens dona un feix de felicitats.

MÉS NOVETATS I LLEPOLIES!

Diccionari Montaigne (Ensiola), d’Ignasi Aragay, és un d’aquests llibres tan necessaris perquè d’una forma clara i amena et convida a entrar en l’obra del Senyor de la Muntanya, el Gran Montaigne, i recull en forma d’aforisme els ensenyaments d’un mestre d’escèptics i amant de la llibertat individual que va escriure a la seva torre senyorial sota l’advocació dels savis grecs i llatins. La verda es porta (Godall Edicions), de Joan Todó, en què aquest poeta i cronista tot terreny reconstrueix en un llibre llarg i dens la vida de l’escriptor Joaquim Soler Ferret, amb totes les seves lluites, contradiccions, crítiques, novel·les i articles per un cantó, i per l’altre cantó explica amb tots els ets i uts la vida literària quotidiana de la Catalunya els anys setanta i vuitanta del segle XX. Una peça valuosa perquè combina història i ficció contaminant-se amb esplendor una a l’altra. Todó també ha publicat el llibre de poemes La vista als dits (LaBreu Edicions), que recull tota la seva poesia escrita fins al quaranta anys: els dos primers llibres de poesia que ha polit, cisellat i revisitat fins a deixar-los a punt de pastora mia, treballant amb lucidesa i autocrítica els estralls del pas del temps. I tanca l’obra amb dues noves propostes –La vista als dits i Cartes mortes–, en què la sensualitat amorosa i l’experiència del llenguatge clouen aquest obra amb un ver projecte de debat sobre la poesia catalana d’avui. Poesia Completa (Edicions de 1984), de T. S. Eliot. Gràcies, traductor-creador, Josep Maria Jaumà, per oferir-nos ordenats cronològicament tots els versos d’aquest gran mestre clàssic contemporani en una edició català-anglès extraordinària. Tot el llarg recorregut eliotià que va des de la seva insatisfacció juvenil, la descoberta dels simbolistes francesos, el trencament de formes i motius i el llenguatge propi de la poesia de maduresa, que serà un dels fars de la poesia moderna contemporània, queda recollit i molt ben traduït en aquesta obra excepcional. Estiu (Raig Verd), d’Ali Smith, és la darrera de les novel·les que s’han publicat en traduccions molt creatives de Dolors Udina del cicle smithià de les estacions de l’any. En aquests temps tensos i febrils aquesta escriptora sap trobar la forma de contar els problemes que ens enrevolten i ens preocupen amb uns llenguatges que ens fan pensera. L’emergència climàtica, la migració, els presos polítics i la pandèmia del coronavirus són algunes de les fetes que els seus personatges reflecteixen de moltes de maneres. Per què ser feliç quan podries ser normal? (Editorial Periscopi), de Jeanette Winterson. Confessions ben biogràfiques d’una escriptora anglesa que és una vertadera oda al poder guaridor de la literatura. Memòries emocionants d’una nina laminada per una mare autoritària i cruel, dels diversos llocs per on va seguir el seu calvari i la seva lluita incansable i esforçada per aconseguir la felicitat. Explora les qüestions de gènere i les múltiples identitats sexuals. La traducció de Dolors Udina és una festa.

Compartir el artículo

stats