Tal vegada avui en dia es pot considerar com a habitual i sense excepció, però fa quasi cinquanta anys es podia parlar d’una proesa.
El llibre que vos recoman narra la història d’ Anne-France Dautheville, una dona que va voler acabar amb la seva vida còmoda de periodista i publicista a Paris i canviar-la per un somni i una passió per les dues rodes. La podríem qualificar d’agosarada, per tenir menys de trenta anys i agafar una moto per anar a donar a la volta al món, o tal volta d’inconscient, per actuar sense reflexionar i de manera imprudent.
A principis dels anys setanta del segle passat, la majoria ho considerava una bogeria. Molts, de fet, li digueren que havia perdut el seny quan va explicar el que es proposava fer. Però també hem de pensar que era un moment de crida a la llibertat, i el cert és que va ser una utopia feta viatge.
Anne-France ja havia participat en carreres de motos, però eren altres temps i no va ser acceptada pels aficionats al motor. Els temps no han canviat massa, avui en dia el món femení tampoc és molt prolífic en els esports de motor. Malgrat tot, al 1973 decidí fer la volta al món amb una moto, una Kawasaki de 125cc. Qui s’arriscaria avui en dia? Sols una persona com ella que tengui com a objectiu l’aventura i molta il·lusió. Va ser valenta i es convertí en una referència per a les dones d’aquells temps.
Començà la volta al món al Canadà, i continuà per Alaska, Japó, Índia, Pakistan, Afganistan, Iran, Turquia, Bulgària, l’anomenada Iugoslàvia en aquells moments, Hongria, Alemanya i França. Cada país, cada aturada té la seva anècdota, la seva història i li deixa (i ens deixa) la seva petjada.
Y me llevó el viento. Sola alrededor del Mundo (1973) recull llocs, personatges, vides i peripècies d’aquell viatge.
