Suscríbete 4 Billetes GRATIS Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Música i poesia

Amb un tros de carbó

A algunes lletres dels seus discs hi trobam influències de Dylan, de The Velvet Underground i un cert surrealisme

Jaume Sisa. EL PERIÓDICO

En una capsa més aviat luxosa es recullen en dos volums l’arxiu complet del cantant català Jaume Sisa (Barcelona, 1948) en edició del polifacètic Ignasi Duarte.

El primer tom inclou les lletres de les seves cançons, poesia dispersa i rumiacions, textos que va recollir, en la seva majoria, a una edició de 1984, que, en aquest cas afegeix la seva trajectòria també com a Ricardo Solfa o Armando Llamado. Les rumiacions són una quarantena d’aforismes que expressen el seu pensament. També hi ha material inèdit, com són cançons que va escriure abans de publicar el seu primer senzill, “L’home dibuixat” (1968).

Arribam ara a les lletres dels seus discs, com són Orgia (1971), amb influències de Dylan i de The Velvet Underground i cert surrealisme, com és una canço que el descriu menjant pollastre; quatre anys de silenci i apareix Qualsevol nit pot sortir el sol (1975), un himne, la seva consagració com a cantautor, que ja edità amb Edigsa; Galeta galàctica (1976), el seu disc més rocker, amb clares referències a Kurt Weill i The Doors; La Catedral, un disc doble editat el 1977; Antaviana, música i cançons per a un muntatge teatral de la companyia Dagoll Dagom basat en contes de Pere Calders i que molts escolars vàr em tenir ocasió de veure en directe; La màgia de l’estudiant, amb arranjaments de Josep Maria Bardagí que no varen convèncer ningú, ni tan sols a ell, com va afirmar a una entrevista concedida a Donat Putx; Sisa & Melodrama (1979) amb dues cançons inèdites enregistrades en fals directe; aviat arriba un altre èxit: Nit de Sant Joan, també per a la companyia Dagoll Dagom (1981), si bé la lletra homònima és de Joan Lluis Bozzo; Barcelona Postal (1982), amb una cançó pròpia i la resta versions que retraten la seva ciutat natal; Roda la música (1983), un disc eclèctic i dispers, en la seva nova etapa per a PDI; Transcantautor (1984), que tanca una etapa, després de la seva inesperada retirada, que reprengué el 2000 amb Visca la llibertat i altres produccions, com El Congrés dels solitaris, cinc anys més tard, amb Drac-Virgin.

Per la seva part el segon volum inclou prosa i poesia en català i castellà, a més de les lletres de Carta a la novia (1987), de Ricardo Solfa.

Jaume Sisa: anàrquic, comptador d’estrelles, habitant del setè cel, irònic, però sobre tot galàctic.

Amb un tros de carbó Jordi Vidal

Compartir el artículo

stats