Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

REFLEXIONS CREATIVES

Alenar fondo

Climent Picornell és un gran passejador a manera d’aquell flâneur de Baudelaire i Walter Benjamin

Climent Picornell

Climent Picornell ens té avesats a fer-nos entenedor el retrat d’aquella Mallorca profunda, des del seu redol del Pla, però també de la Ciutat de Palma. Ara, però, en aquests Els alens feixucs s’ha atrevit a arreplegar moltes de les anotacions que anava emmagatzemant, tant de la ruralia com d’allò més urbà, tal volta perquè les considerava inapropiades. No debades, els temes d’aquest recull d’estampes, de retrats, d’anotacions, són ben bé la gestió de les emocions de patiment, l’absència de la felicitat, la mort i els seus rostres com a part de la vida, el sexe i els usos més proscrits...

Tot, però, ben parat. Mengívol. Històries i retrats que d’aquell rostre de la coberta obra de Guillem Mudoy, ens duu fins a la música de Schönberg, en cita que fa de la Giga de la Suite per a piano op. 25. La primera obra de Schönberg escrita a partir d’una sèrie de notes dodecafònica on una darrera l’altra, dotze notes hi tenien cabuda i no es podien repetir fins a completar la sèrie. Quelcom semblant al que fa Picornell, fent-nos rodolar pel món d’un petit carnatge on aquell passador de pena que ja ens queda clar que és l’autor, ens conta una realitat amb molta d’antropologia fent-hi el retrat fragmentat de personatges i d’històries d’un món que no s’ensorra, no, sinó que sorgeix d’un que queda enrere per donar-hi pas. Tots, aquell antic i el d’ara, tots viscuts per Picornell.

Climent Picornell n’és un gran passejador a manera d’aquell flâneur de Baudelaire i Walter Benjamin (una assimilació, per altra banda, ja prou repetida) que en aquest llibre en fa escriptura dels retrats d’allò que hi troba, passejant i vivint: tant esbutza les raons del perquè de les actituds que ens mouen en la vida, tant fa esment del benefici dels ritus i rituals, com ens mostra la paradoxa dels canvis. «És la temuda relativitat del temps −ens diu−. Els moments tan difícils de passar quan s’està malament, o el temps que passa ràpid, quan s’està bé». En definitiva, «el temps feixuc dels mals moments».

Perquè, segueix la seva veu, i d’aquesta manera és ell mateix qui ens fa un resum de què hi trobarem: «Vet aquí de què està feta l’alquímia de les nostres vides, un pic solucionades les envestides de la fam, la set, la malaltia, i qui sap si de la injustícia, la soledat i el desamor: de somnis i records d’infància. Talismans contra la por i l’oblit, perquè equilibren el pas del temps, o massa ràpid o massa lent».

Aránzazu Miró

Compartir el artículo

stats