Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Plagueta de notes | Assegut a la vorera del món

Joseph Beuys. EL PERIÓDICO

UNA VEU QUE M’ARRIBA D’UN ALTRE TEMPS.

No em creus? He perdut la noció dels anys, dels llibres que vaig llegir, de les persones que vaig trobar, de les fetes que em succeïren. No em creus? Aquest llibre de tapes liloses, quan l’he vist, de cop m’ha transportat a un retrat de la seva autora, Albertine Sarrazin, en la coberta d’un volum de butxaca que m’havia dut als meus divuit anys una amiga de París: cara de moixa de gener, cabell curt, ulls vivíssims, un fulard al coll, una faldilla de tub i una energia que li surt per tots els porus. L’astràgal (Nova Editorial Moll) acaba d’aparèixer en una traducció d’Àlvaro Calero Pons, que ha representat en català l’argot francès d’aquesta dona, que tenia un estil personalíssim en què aconseguia traduir els estats poètics més fondos. Recollida pels serveis socials francesos a l’Alger, és adoptada per una família. No va saber mai d’on venia. Violada als deu anys per un parent del seu padrastre, fugada, tancada en un reformatori; després, atracaments, judicis, calabossos i cel·les de presó. L’astràgal, de caràcter autobiogràfic, el seu primer llibre, ens conta com fugí d’una presó. Botant una paret és quan es romp un osset del peu: l’astràgal. Arrossegant-se arriba a una carretera. Allà trobarà en Julien, un pòtol que serà un objecte amorós. Així va l’aventura durant la qual, amb una llengua rica, exuberant, cínica i poètica, plena de contrasts, molt viva, recorrerem els baixos fons ciutadans i una història d’amor i combat contra una societat cruel. Un pròleg personal i tendre de Patti Smith ens mostra l’amor de la cantant i poeta per Albertine, que l’acompanya des de la joventut. També record que Simone de Beauvoir la va destacar com una de les escriptores més intenses del seu temps. Molt recomanable!.

VI I BELLESA.

A Banyuls, una localitat vinícola del Rosselló, va néixer l’escultor Arístides Maillol i s’hi fan alguns dels vins dolços millors del món. A Xavier Febrés, el vaig conèixer quan era cap de comunicació de la Universitat de Barcelona, i vaig descobrir el seu tarannà d’home de sentits que ens ha donat algunes pàgines admirables sobre mestre Josep Pla, i ens n’ha escrites d’altres de magnífiques sobre gastronomia i paisatge. Ara, a Banyuls, mon amour (Vibop Edicions), ens ofereix, amb una prosa rica, amarada de gràcia i emoció, una crònica sentimental de Banyuls plena de detalls suggeridors i dades interessants que ens convida a visitar aquesta terra vora mar plena d’encanteris. Escoltau com ens desperta les ganes d’anar-hi: «M’agrada portar els amics al coll de Banyuls per compartir-hi la bellesa disponible, respirar el millor oxigen que es fabrica i omplir-nos els ulls d’horitzons selectes. Veig el pas del coll de Banyuls com una proa exacta del meu món, un microcosmos que em fa violentament feliç. Hi trobo un detallisme entendridor, l’elegància de la naturalitat, un salvatgisme mitigat, una eloqüència sense parauleria, una petitesa sumptuosa, la dosi justa de poesia que porta en germen una sang molt antiga, llunyana i fonda. Al cim del coll, cal sortir del cotxe a desentumir les cames, meravellar els ulls i obrir els balcons dels sentits». Un llibre que fa viatgera i beguera!

Enguany celebram els cent anys del naixement de Joseph Beuys (Krefeld, 1921-Düsseldorf, 1986), que va ser artista, filòsof, mestre, polític i activista. Sempre fou un home radical que deia que l’art havia de trobar noves vies perquè la poesia i el pensament artístic entrassin dins la societat i fossin una part de la vida. I també tenia clar que tot ésser humà és un artista i que ens calia la necessitat d’entendre’s sense el llenguatge per poder crear un llenguatge no verbal que fos comú. Per tot això, va fer servir formes variades, heterogènies i ben diverses en el seu treball artístic i intel·lectual: dibuixos, escultures, instal·lacions, accions, vídeos, conferències, publicacions… Una producció dispersa i diversa que ha aixecat debat i polèmica. Ara s’ha publicat un llibre, La vinya de Joseph Beuys (Vibop Edicions), fet per l’historiador de l’art i programador del Museu Vinseum, Jordi Ribas Boldu, on ens mostra el descobriment de l’obra de Beuys lligada al vi. «Joseph Beuys és un dels primers artistes que va fer un vi, el vi F. I. U.», afirma Boldú. «És com si toqués el vi i el convertís en una obra d’art. Per a ell, el vi forma part d’un univers, com els objectes i les accions van tots en una mateixa direcció. És difícil dir què és l’obra». En un llibre que és una joia, Boldu ens narra que el vi F.I.U. es remunta a l’última etapa de Beuys i s’emmarca en una sèrie d’accions que va realitzar al llarg de més de deu anys a Itàlia amb el títol genèric de Difesa della natura. El vi el va fer amb el suport de la baronessa Lucrezia De Domizio i el seu marit, el baró Buby Durini, i, com que provenia d’una vinya biodinàmica i ecològica, recollia les seves preocupacions mediambientals. Una obra humil i noble que recoman als amadors del vi, als defensors de la natura i a les persones de bon gust.

Compartir el artículo

stats