Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Història

Dur mercaderies i comprar d’amagat

Estraperlo i contraban són, al llibre que comentam, dues cares de la mateixa moneda

Rafel Trias. SOM POLLENÇA

Com recordava José Carlos Llop al final de La ciudad sumergida, la seva topografia sentimental de Palma incloïa, als anys setanta, fer un xigarret a la terrassa del Líric, la jaqueta amb butxaques i el mostatxo prim del barber, un guàrdia amb salacot blanc,... i la venedora de tabac de contraban que se situava a un cantó del Born, la senyora que deien que havia estat l’amant d’un capitost i que per això li feien els ulls grossos amb aquelles mangarrufes.

Com les imatges en blanc-i-negre o en colors destenyits d’aquelles dècades, hi ha expressions de l’estil d’“anar de tabac” o “comprar d’estraperlo” que avui en dia són incomprensibles per a les generacions més joves. Rafel Trias ha investigat el seu significat, de la postguerra als anys ’60, centrant-se en el cas de Pollença, en un llibre editat per El Gall, molt ben escrit (sembla una obvietat que ha de ser així però sovint trobam llibres d’història que són mals de llegir) i, el que és més rellevant, ben documentat.

La cinquantena d’entrevistes a contrabandistes de Pollença de tots els nivells (moltes realitzades amb Tomàs Galindo) ja constitueix una font d’interès indubtable, però la història oral sempre necessita documentar el paisatge que ens descriuen els entrevistats. Per ço, Rafel Trias ha consultat l’Arxiu Municipal de Pollença, l’Archivo General de la Administración i l’Archivo Central de Hacienda a Madrid, els butlletins oficials i la premsa de l’època. Emperò el que resulta més sucós per a l’investigador és accedir a arxius privats que conserven documents i fotografies de famílies que duien a terme aquestes activitats al marge de la llei, un fet prou valuós atesa la lògica dificultat que suposa trobar rastres d’unes accions que podien ser perseguides per delictives.

Estraperlo i contraban són, al llibre que comentam, dues cares de la mateixa moneda. L’estraperlo és el comerç il·legal de productes intervinguts per l’Estat o que estaven subjectes a taxa. “Els anys de la fam” que seguiren la guerra civil afavoriren el mercat negre i pràctiques fraudulentes com l’acaparament, l’ocultació i la fabricació clandestina.

Qui no ha vist les cartilles de racionament, o qui no n’ha sentit parlar als pares o padrins? El temps de l’escassesa de la postguerra varen venir marcats per aquests documents que distribuïen la venda de racions dels aliments bàsics, el tabac (entre els homes més grans de 18 anys) i els combustibles, a preus fixats per les autoritats. Per ço, quan pujaven els preus d’articles com l’oli i la farina, sovintejava l’ús clandestí de tafones i molins per augmentar-ne la producció i per treure’n profit il·legalment.

Les cartilles eren familiars, individuals i col·lectives (per a escoles, asils i hospicis), les quals es complementaren el 1943 amb la cartilla infantil i la de les mares gestants. La burocràcia extrema que es patia aleshores (només aleshores?) feia molt difícil processar tota la paperassa que implicava la gestió del racionament i afavoria la corrupció. A municipis com Pollença tot era controlat per comissions gestores que dirigien el consistori amb protagonisme, precisament, de pollencins lligats al contraban i a l’estraperlo.

A més a més, l’autor segueix la via marcada pels documentats llibres de Pere Ferrer (sobre el contraban, la corrupció i figures com la de Joan March) o les aportacions de Joan Burguera i Cristòfol-Miquel Sbert pel que fa al sud de Mallorca, tot focalitzant la seva recerca al nord de l’illa. Primer de tot, Trias fa un recorregut històric sobre l’origen remot del contraban a l’Imperi Romà, l’establiment de l’estanc de tabac a Mallorca (1650), la irrupció de Gibraltar en el comerç il·legal, i la implantació del monopoli (1887) a la Companyia Arrendatària de Tabacs, de forma que els seus agents i el cos de carrabiners s’ocupaven de la vigilància marítima i terrestre. Al principi del s. XX Joan March, Verga, s’inicià en el contraban, un primer pas cap a l’èxit en el món dels negocis, en un procés que –amb diferències– també afectà futurs empresaris com Jaume Moll o Antoni Fontanet.

A continuació, l’autor passa a descriure els tipus de companyies de contraban mallorquí: les marítimes, les terrestres, i les mixtes que controlaven l’entrada de mercaderies il·legals a mar i a terra. El gruix del llibre es dedica a explicar les companyies i grups de contraban a Pollença: la seva estructura, organització i rutes principals, les operacions de transbord i desembarcament, i el paper de les llanxes contrabandistes. A més, descriu com compraven les mercaderies, quins productes eren objecte de contraban i com s’efectuaven les sancions i confiscacions.

El volum és ricament il·lustrat i presenta conclusions ben interessants com la connivència de certes autoritats o com bona part de la població no considerava reprovable una activitat clandestina com la del contrabandista. En suma, un llibre altament recomanable per tal d’entendre el contraban i l’estraperlo.

Dur mercaderies i comprar d’amagat

Dur mercaderies i comprar d’amagat Bartomeu Orell i Villalonga

Compartir el artículo

stats