Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

SEMBLANÇA

Vida i afanys d’un metge menorquí

Demà divendres 26 de novembre i a l’Acadèmia de Medicina es presentarà aquest llibre, que és una semblança del metge menorquí Simó Vidal Sintas

Josep Cuello a la costa menorquina.

Metge a Menorca recull la biografia del doctor Simón Vidal Sintas, natural de Maó. Va viure intensament el primer mig segle XX, estudiant, exercint l’ofici de metge, investigant i formant una família en mig de tots el esdeveniments del moment: epidèmies de grip, guerres mundials, guerra civil i les seves posteriors conseqüències que devien afegir un bon grapat de dificultats a l’exercici del seu ofici de metge.

Josep Cuello Subirana és l’autor d’aquesta biografia del que fou el seu sogre al estar casat amb Antònia Maria filla del doctor Vidal, el qual va morir pocs mesos desprès del seu naixement. Josep Cuello, doctor en biologia, professor i escriptor, és home de múltiples interessos i autor de llibres ben diversos. De poesia (Qui és més bèstia, Guia Urbana), novel·la (Aigua molla, La capsa de Dillenius) i sobre el món natural: bolets, fauna i obres de didàctica de la biologia. Diverses vegades s’han comentat els seus llibres en aquest suplement.

Per escriure la biografia, Cuello s’ha servit de moltes fonts perquè directament el doctor Vidal no va deixar molts de textos escrits, encara que si va deixar un quadern de tapes negres en el que va anar apuntant durant la seva vida diversos fets importants de la seva biografia amb especial dedicació a l’economia, hi escrivia de manera molt precisa les seves despeses per petites que fossin. La família ha estat la font més directa, l’esposa, Juanita, i les filles Maria del Pilar i Antònia Maria que poden transmetre el que les hi ha contat la mare, amics i familiars directes. També ha realitzat recerques directes a partir de les anotacions deixades al quadern i de les fotografies que anar col·leccionant. Ha escorcollat arxius de les universitats on va cursar estudis Simon Vidal, medicina a Barcelona, els doctorat a la Universitat de Madrid i estades d’ampliació d’estudis a París, per exemple. Però és remarcable que Cuello, historiador de la ciència, estableix l’estat dels coneixements que es tenien de diverses malalties i les tècniques que s’anaven desenvolupant per fer front als problemes de salut durant aquella època. Aquesta aspecte és molt interessant perquè estableix com s’anaven desenvolupant els coneixements del doctor Vidal.

El llibre es divideix en apartats segon la trajectòria vital del metge: la família i Maó al tombant del segle XX, els estudis de batxillerat a Mallorca, estudis de medicina a Barcelona, l’exercici professional a Menorca, ampliació d’estudis a París, la situació especial derivada de la guerra civil tan complexa a Menorca. Tots aquests apartats són tractats d’un doble punt de vista, la situació social general i la inserció del doctor Vidal en cada un d’aquests ambients.

Simon Vidal, professionalment, va dedicar bona part de la seva formació a l’estudi de la tuberculosi, malaltia contagiosa que provocava estralls entre la població. Era una malaltia contra la qual no es trobava una manera eficaç de lluitar. En aquells moments diversos punts de vista mèdics s’assetjaven i es contraposaven sense resultats definitius. Per obtenir-ne informació es va desenvolupar l’ús dels rajos X, dels quals el doctor Vidal en fou pioner instal·lant dels primers aparells a Menorca. Per conèixer més a fons les teràpies va ampliar estudis a París. No fou fins a final dels anys quaranta quan es va descobrir l’estreptomicina com antibiòtic eficaç. Dissortadament, massa tard per ell, va morir ben jove d’aquesta malaltia contra la que va lluitar durant molts d’anys.

A part de la relació amb la tuberculosi, Simon Vidal va exercir la medicina general a Menorca amb múltiples feines com a metge privat o lligat a institucions públiques i també lligat a l’Obra Social de La Caixa a partir de la qual va obrir la Clínica Menorca que va marcar una època a l’illa.

Vida i afanys d’un metge menorquí

Vida i afanys d’un metge menorquí Antoni Bennàssar Roig

Compartir el artículo

stats