Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Infantil/juvenil

Sally Jones

Aquesta obra ens ha recordat els temes i les formes de Charles Dickens

Jakob Wegelius. WIKIPEDIA

Fa tres anys comentàrem en aquesta mateixa secció del suplement Bellver, i ho férem molt positivament, diríem que entusiasmats, La mona de l’assassí, una llarga novel.la del suec Jakob Wegelius. Era en efecte una novel.la rodona. La singular protagonista era Sally Jones, un personatge perfectament esbossat i desenvolupat de forma magnífica al llarg de les pàgines d’aquell llibre. Sally Jones sap llegir i escriure, i de fet escriu les seves aventures amb una vella maquina d’escriure Underwood. Ens les conta en primera persona. Sap jugar a escacs, és luthier i maquinista naval. És sensible, dèiem en la ressenya, i intel·ligent, i sobretot lleial als seus amics: el capità Koskela, gran mariner, la cantant de fados Ana Molina, el pacient mestre luthier Luigi Fidardo, i en aquest nou relat el feble i turmentat Bernie Brodie.

Aquests personatges actuen bé en La rosa falsa. Altres personatges de la novel.la són menys agradables: l’enigmàtic Harvey Jenkins, que porta sempre al damunt el seu gall cec, la dominant Moira, la violenta Razor Queen, el capo Tommy Tarantello, el tràgic cercador de perles Jack Shaw... Tots, i molts més, alguns també del costat bo, com Li Jing o madame Lafourcade, són excel.lents figurants d’una narració aventuresca l’interés de la qual no decau en cap pàgina.

Qualificàrem al seu moment de novel.la quasi verniana La mona de l’assassí. La rosa falsa, en canvi, ens ha recordat més els temes i les formes de Charles Dickens. Potser perquè bona part de l’acció es desenvolupa en l’ambient emboirat de certs barris i molls de Glasgow, on campen màfies enfrontades pel domini dels carrers i dels negocis poc o gens legals. També perquè l’autor cus beníssim els girs, els moments, les seqüències que completen la novel.la. I perquè algunes situacions i personatges recorden els que feia viure el gran mestre victorià: orfes, fatxendosos, dèspotes de pa en fonteta... L’edició de les noves aventures de Sally Jones torna a ser correctíssima i molt atractiva: Viena. La traducció és d’Elena Martí i Segarra, i les il·lustracions són treball del propi Wegelius, el qual palesa amb elles que estima les seves criatures.

Recomanam, doncs, la lectura de La rosa falsa. Pot fer-se sense la necessitat d’haver llegit abans La mona de l’assassí. Sally Jones és una bona protagonista: fa, pateix, lluita, coneix gent, viu amb passió cada aventura. Conta tot això gràcies a la seva Underwood. Perquè, Sally Jones no pot parlar. Ha d’escriure, si vol comunicar-se amb tu. O mirar dretament els teus ulls. O posar-te una mà assossegadora i extranyament tendra a l’espatlla.

Sally Jones

Sally Jones Miquel Rayó

Compartir el artículo

stats