#MeToo. Harvey (Llibres Anagrama), d’Emma Cline. Aquesta escriptora nada a Sonoma, Califòrnia, el 1989, va demostrar amb el seu llibre anterior, Les noies (Llibres Anagrama), que era una de les narradores nord-americanes més arriscades i seductores, perquè conjugava un estil ple de matisos i subtilitats amb un tema tan engrescador com el de les al·lotes que formaren la colla del maligne Charles Manson, que, a més de dur una vida de sexe, droga i balades romàntiques, sabien assassinar amb ferotgia l’actriu Sharon Stone, embarassada, i els seus amics. Ara a Harvey enfoca per totes bandes un dels homes més perversos i abusadors de dones de l’univers de Hollywood: el productor Weinstein. La història comença vint-i-quatre hores abans de la sentència del seu judici, en el qual el nombre de dones que l’acusen de violència sexual és aclaparador. Ell es troba en una casa de Connecticut en una matinada en què intenta creure que Amèrica no pot condemnar de cap manera gent com ell. Creu que se’n sortirà com sempre i refarà la seva reputació i fortuna. El veí del costat és Don Lillo, l’escriptor de White noise, aquella novel·la que ell podria dur al cinema. En aquells moments del matí de moral alta surt al jardí i darrere la bardissa que separa les dues cases coincideix amb Don Lillo i es coneixen. No us trobau en una teranyina de suggestions? Val l’alegria!
Sobre viatges i memòries (Edicions UIB, Publicacions de l’Abadia de Montserrat), de Pere Rosselló Bover. Aquest professor universitari i recercador ens ofereix en aquest llibre catorze estudis sobre escriptors catalans que tenen una intersecció comuna: la idea dels viatges tant en l’espai com en el temps. En la primera part, dedicada a l’obra de Llorenç Villalonga, ens mostra com els seus textos són viatges als llocs imaginaris propis. Primer a la Mallorca del passat feta malbé per la crisi de la modernitat (els textos que enrevolten Mort de dama formen un dels nuclis més significatius i il·luminen zones fins ara desconegudes) i, segon, a la França que representa per a l’autor el súmmum de la cultura europea i amb la qual s’identifica (els estudis de Bearn, dels Desbarats, de les Falses memòries de Salvador Orlan, de Les fures i d’Un estiu a Mallorca en fan un repàs molt complet amb un llenguatge acadèmic i aclaridor). Els textos de la segona part, autobiografies i viatges, es concentren en la literatura del jo i tenen un caràcter d’al·luvió, per la qual cosa conjuminen els viatges a Àfrica de Nicolau M. Rubió i Tudurí i el viatge a Mallorca de Santiago Rusiñol, així com records del passat sota forma autobiogràfica d’escriptors tan diversos com Antoni Moll Camps, Francesc de B. Moll, Rafel Ginard i Llorenç Riber. El concepte de mediterraneïtat es basteix al voltant de Baltasar Porcel. Una miscel·lània que es llegeix com el quadern de bitàcola d’un explorador.
· Quilòmetres de tul per a un petit cadàver (Adia Edicions), d’Antònia Vicens. Aquesta reedició de la novel·la que guanyà el Premi Ciutat de Palma de 1981 i que ha estat revisada per l’autora (com 39 graus a l’ombra, de 1968, i La santa, de 1980) ens dona una nova mirada sobre l’escriptura de la Vicens que permet conèixer uns textos ben significatius dins la literatura contemporània catalana. Ara que se celebren els debats i les informacions sobre la controvertida generació literària dels setanta, poder llegir aquests textos exhaurits de la sènior ens dona la capacitat d’entendre una dona que pot donar moltes de claus d’una època. Potser en un temps incandescent de la lluita pels drets de la dona aquestes es demostrarien en el camp literari acadèmic fent alguna tesi doctoral sobre la Vicens. En aquest Quilòmetres de tul... trobam una dona que va al psicòleg durant quasi un any. Cada episodi correspon a una visita dividida entre la sala d’espera i la sessió amb el metge del cap. No penseu que hi ha monotonia en aquesta estructura perquè el relat de la vida de família de la protagonista, Maria, una mestressa de casa que ja té un fill adolescent i molt rebel que no s’aturarà de donar-li problemes, està travessat per descripcions del seu passat a la pagesia, contactes amb aquells pacients que esperen i que sempre són els mateixos, relació de sala amb un oficinista que vol escriure una novel·la plena de passions desfetes, i tot això mesclat amb variacions, combinacions, retorns amb un ritme sostingut i ple de músiques que mostren una prosa farcida de metàfores i imatges insòlites. La lectura que va fer Antònia Vicens de mestres tan diversos i pròxims com Blai Bonet, Miquel Bauçà i Josep M. Llompart és una baula que l’afegeix a una tradició tan enriquidora com creativa.
Quan fèiem goig (Quaderns Crema), d’Imbolo Mbue. Aquesta autora va néixer a Limbe, Camerun, el 1980 i té una energia combativa i literària, una clarividència i una veritat per contar-nos, en una ficció plena d’aventures del tema i del llenguatge, el colonialisme i l’esclavitud que encara hi ha al continent africà i la lluita dels pobles per la seva llibertat. La trama és apassionant: una comunitat de Kosawa és atemorida per la destrucció del medi ambient causada per una companyia petroliera nord-americana que destrueix els ecosistemes naturals i que costa la vida de moltes persones. Un elegia moral i una faula vertadera.
Post scriptum que no hi té res a veure. Avui, dia 11 de novembre, a les 19 hores, a la Galeria Aba Art Lab de la plaça de la Porta de Santa Catalina, 21B, de Palma, es presenta el llibre Fuga mundi amb la presència dels autors, Mateu Coll, Catherine de Montalembert, Sebastià Perelló, Jean Marie del Moral i aquest cronista. Hi estau convidats!
