No han estat temps fàcils per als qui els agrada viatjar. En els darrers temps hem viscut més dins la llar que fora. Els llibres, els documentals o els canals temàtics, sovint, han substituït la mancança de l’avió, el vaixell, la maleta o la motxilla.
En la literatura podem trobar un bon grapat d’idees i propostes per preparar l’equipatge, si més no en sentit figurat, per trescar món. Són relats de viatges i de viatgers. Entre ells, farem esment a dos llibres prou suggeridors per descobrir indrets i, sobretot, per conèixer històries.
De la mà de Luisa Borovsky ens acostam a Mujeres viajeras, política, derechos y aventuras desde miradas pioneras 1864-1920. El llibre apropa l’Amèrica de principis del segle XX a través de la visió de dones agosarades que deixaren una vida acomodada i s’arriscaren a l’aventura. La ciutat de Bons Aires n’és el punt de partida o el punt final del seu periple. Podem trobar capítols dedicats, entre altres, a Eduarda Mansilla i la seva visió intel·lectual de Nova York, o a Lina Berk-Bernard, dona d’idees avançades que va viatjar per mig món. O Joana Rouco, espanyola que va defensar les idees anarquistes per terres de Sud-Amèrica.
La inquietud d’aquestes dones i la seva perícia ens traslladen a explorar el món de fa cent anys. Certament era una altra època, però el retrat social i les cultures que descriuen, en alguns aspectes, són semblants als actuals.
Més proper en el temps i en l’entorn geogràfic, Josep Calvet ens situa a mitjans segle XX a Sort-Tel-Aviv, dues bessones separades pel nazisme. Ves per on, una població que els darrers temps s’ha convertit en lloc de peregrinació a la recerca de la riquesa a través de la loteria, va ser un temps no massa llunyà, un lloc de refugi per als que volien escapar de la guerra. Els paisatges del Pirineu català, que avui són lloc d’esbarjo i indrets per gaudir de la naturalesa, van ser testimonis d’aquesta història de dues germanes bessones separades pel nazisme. Una història, alhora amarga i plena de tendresa.
Sens dubte, les dues propostes ens obrin una finestra per fer-nos desitjar nous destins, nou viatges.
