César Aira, Coronel Pringles, província de Buenos Aires (1949) ARTFORUM, (2014). César Aira, darrer guardonat amb el Premi Formentor. Per retre homenatge a l’autor triem una relectura: ARTFORUM, som davant d’una peculiar forma de novel·la, accedim a deu anotacions escrites al llarg de trenta anys, on coneixem la dèria d’un col·leccionista, cal dir que aquesta és una bona porta d’entrada a l’obra d’Aira, quan tanquem el llibre tenim un desig molt punyent de seguir la senda de l’autor.
Resulta del tot fàcil empatitzar amb el narrador, entrem a la seva quotidianitat, plena de moments memorables, amb l’obsessió com a centre.
...»Y cuando llovía, en el presente: todo se anudaba en una gran red de relaciones». 8-1-1983
També coneixem la passió per les estilogràfiques o una reflexió profunda i fins a les darreres sobre la caducitat d’un objecte representada en una agulla d’estendre roba.
El narrador obsessiu cau en tota mena de supersticions:
...»Nadie cree en lo increíble pero a las supersticiones nos rendimos todos en un momento u otro»
...»Un sistema sólido y coherente de supersticiones es una religión y toda una civilización puede edificarse a partir de ahí.» 20-12-2003
També trobem una perspectiva psicoanalítica de l’obsessió, que ens declara al final:
...»En este punto, podía decir: a esto llegué, esto que soy es lo que hizo de mi Artforum» pàg. 85
Les reflexions del narrador, amb qui sentim una profunda empatia, un privilegi de lector.
En unes declaracions fetes al moment de recollir aquest darrer guardó César Aira ens diu que defensa «l’art per l’art», «el joc pel joc» i «l’autonomia de l’exercici literari», el resultat de tot això és un plaer literari garantit.
Una relectura que ens portarà a d’altres, una perfecció i originalitat que ens han seduït.
