Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

INFANTIL/JUVENIL

Quasi bessons

Dos àlbums quasi d’un mateix format i mesures i en els dos casos, una gran qualitat de la presentació física

Philip Bunting.

Qui llegeix regularment aquestes ressenyes haurà vist que, en molts de casos, lloam (i en alguns pocs casos lamentam) el simple format dels llibres que comentam. Volem dir: les dimensions, la presentació, el tipus de lletra, les imatges, les portades... No perquè aquests elements substitueixin l’interès o la qualitat dels continguts narratius o informatius, sinó perquè els reforcen. Parlam avui de dos àlbums quasi d’un mateix format i mesures –en les tres dimensions. I en els dos casos, una gran qualitat de la presentació física.

Els animals més inútils fantàstics del món –sí: amb la paraula fantàstics ratllada– és una divertida obra de divulgació naturalista, editada per Combel, de l’autor Philip Bunting, del qual se’ns fa a saber ja en els crèdits que “no ha après mai a llegir”. És a dir: humor, ironïa, bon to, des de l’inci. S’hi presenten una setantena d’animals de tots els ordres i, entre comentaris jocosos i caricaturesques imatges de cada espècie tractada, es destil.len informacions rigoroses de les seves característiques, destacant sobretot la meravella de la diversitat i del procés evolutiu que la fa possible. Molt recomanable, doncs, per a futurs naturalistes. I més d’un veterà podrà gaudir-ne. les il.lustracions són, com el text, divertides. Un molt bon producte, doncs.

Meritxell Martí.

Formalment aparellable –poden romandre els dos àlbums junts en les nostres prestatgeries- i molt diferent en el to i en el sentit del text i de les imatges és Sunakay, treball de Meritxell Martí (guió i text) i de Xavier Salomó (il.lustracions), que presenta ambiciosament Flamboyant. Aquest àlbum és un al.legat per a un món millor, una proposta d’esperança. És possible, se’ns diu, que la questió ambiental (i social) del planeta Terra millori. En el començament del llibre ens trobam en un món eixorc i malmenat. Al final, en un món que reviscola i es restaura. Hi ha un punt de trencament entre les dues tendències. Potser gràcies al desig i la il.lusió tenaç d’una de les protagonistes. Potser pel sacrifici d’una altra. Un sacrifici que, cal dir-ho, el lector haurà d’esforçar-se per entendre. O simplement: s’ha produit una expiació necessària, i prou. Magnífiques planes de dibuix, que mostren convincentment l’espai en què es desenvolupa l’acció. Poc text, i clar. Suficient. Tot plegat evoca relats postapocalíptics, i qualque toc manga. És una bona lectura. Els dos àlbums mereixen una positiva opinió.

Compartir el artículo

stats