Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

DIDÀCTICA

Les víctimes volen xerrar

Aquesta obra té com a principal objectiu el de facilitar als docents dels diferents nivells educatius un variat i detallat catàleg de materials didàctics

Elisabeth Rupoll. lleonard muntaner

Entre les novetats bibliogràfiques més suggerents d’aquesta tardor, cal destacar el llibre d’Elisabeth Ripoll, La Memòria Democràtica a les aules. El volum apareix certament en un moment molt oportú, quan el Congrés dels Diputats ha iniciat el debat entorn d’una nova Llei de Memòria Democràtica que pretén, entre molts d’altres objectius, impulsar una major presència dels continguts sobre la nostra història recent en el currículum d’ensenyament secundari. Ubicat dins la col·lecció Llibres de la Nostra Terra, compta amb un pròleg de Sebastià Serra, que el presentà el passat 4 d’octubre a Can Alcover. La doctora Isabel Ripoll (Palma, 1986) és professora de la UIB i ha desenvolupat diversos projectes d’innovació i millora de la qualitat docent.

Aquesta obra té com a principal objectiu el de facilitar als docents dels diferents nivells educatius un variat i detallat catàleg de materials didàctics. Així, s’estructura en tres grans capítols. En el primer, de caràcter introductori, s’exposa el concepte de Memòria Democràtica, reivindicació social i compromís públic, i s’estableix el marc legislatiu. El segon capítol fa referència a la Memòria Democràtica a l’educació: didàctica i programació curricular; el tercer apartat, i més important, és el llistat de recursos per als professors: espais de repressió, record i homenatge, documentals, obres de teatre, exposicions, còmic, ràdio i música. Cal dir que es tracta d’una relació que es renova constantment (Almodóvar n’ha fet darrerament una incursió en la seva darrera pel·lícula Madres paralelas) però sens dubte la sel·lecció proposada és eficaç. El llibre es tanca amb una completa bibliografia local.

Es tracta, en resum, d’una aportació molt necessària, que facilitarà l’aplicació a les aules de continguts que a les Illes Balears han estat objecte de recerques per part d’autors com David Ginard, Manel Santana i Tomeu Garí, sense oblidar pioners com Massot i Muntaner o Jean Schalekamp. El Consell d’Europa ja havia organitzat a Riga el 2015 un programa Pestalozzi entre ensenyants de diferents països, la qual cosa demostra l’interés en tractat aquest tema en l’àmbit internacional.

En definitiva, una eina imprescindible per a tots aquells que la vulguin transmetre a les futures generacions i de pas desmitificar alguns tòpics que pesen en temes com aquest, com fer-la patrimoni exclusiu de l’esquerra, que crea divisions, obre ferides o és una pura revenja dels que perderen la Guerra Civil. No es pot construir el futur sense analitzar i divulgar de manera crítica el passat, no repetir errades, fer justícia, en definitiva.

Compartir el artículo

stats