Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Relectures

Les publicacions de l'Abadia de Montserrat

Molts de llibres que tenim a les nostres biblioteques han sortit del Monestir de Montserrat

Molts de llibres que tenim a les nostres biblioteques han sortit del Monestir de Montserrat

Continuadora de la impremta sorgida a Montserrat l’any 1498, ha mantingut una activitat cultural pràcticament ininterrompuda, al servei de Montserrat i de la societat en el seu conjunt. Compta amb un ampli fons editorial i gaudeix d’un important reconeixement en el món de la difusió de la cultura i les humanitats. Les principals matèries que abasta són: la història, l’art, l’assaig, els estudis de llengua i literatura, la religió, la música per a escoles, els cursos de català, l’excursionisme i el llibre infantil i juvenil.

A més de l’edició de llibres, també publica de forma periòdica, entre d’altres, les revistes Serra d’Or, Studia Monastica, Qüestions de Vida Cristiana i revistes infantils i juvenils.

A continuació publicam un fragment del llibre LA IMPREMTA DE MONTSERRAT (SEGLES XV - XVI ), que escriví Anselm Maria Albareda l’any 1919.

“L’amor al llibre li ve a l’ ordre benedictina des del començament de la seva institució. El gran llegislaire del monaquisme occidental, qui amb meravellosa intuïció preveu i senyala les necessitats i eventuals deficiències que poden afligir un monestir, no creu possible la manca de Llibres i de biblioteca en un cenobi seu, per migrat que sigui i aconsella ais monjos de no entristir-se si la pobresa del monestir els obliga a treballar-se els camps, que llavors seran vers monjos si viuen, com els seus passats i els apòstols, del seu treball . Que beneeixin Déu i no murmurin si la penúria no els permet tenyir la mesura de vi assenyalada. Però en arribant a la Quaresma vol que cada monjo prengui un llibre de la biblioteca el qual haurà de llegir íntegre.

Altament significatiu resulta aquest text de la regla benedictina on es parla de la biblioteca amb la naturalitat que podría parlar-se de l’ Església, del cor o del claustre, palesant que ja de bon principi la biblioteca era una peça essencial i imprescindible en un monestir benedictí. D’aquí la coneguda dita medieval: “Monestir sens llibreria, com castell sens armeria”.

I foren aqüestes llibreries l’ únic refugi de la cultura a gran part de l’edat mitjana”.

Compartir el artículo

stats