Atrapats per una espiral que ens fa viure la distòpia, personatges que són designats per una consonant i un número, una narració que ens captiva pel que té de coherent, no podem deixar de tenir present la nostra realitat.
Una societat que proposa la possibilitat de guarir el cos i l’ànima de manera infal·lible, recanvis i pastilles que aportin emocions i experiències, pretenen fer un esser etern i indestructible que ha de viure en un mitjà que s’esmicola.
Les circumstàncies per les que acabem de passar, ens han dut a constatar la nostra fragilitat, encara hi ha por, encara ens protegim. La recent experiència fa que la lectura ens atrapi, no ens podem salvar individualment, no serveixen les solucions aconseguides per mitjà dels privilegis materials, cal un lloc per viure i conviure i això queda fora de les possibilitats de cadascun.
Cal seleccionar les experiències i els patrons a seguir, vivim les conseqüències de males pràctiques, ens hem de malfiar de les solucions fàcils, els canvis han de ser del tot dràstics.
La reflexió de l’autor queda amb nosaltres, som davant d’una lectura del tot necessària, esperem viure una treva, una espai per la reflexió; quan tanquem el llibre ens sentim menys sols i més compromesos, sentim la responsabilitat d’obrir els ulls:
...»Només la imaginació, la principal creadora de la història, pot omplir aquest buit. És la nostra responsabilitat fer que aquesta imaginació sigui lliure o que estigui constreta per perjudicis i manipulacions». pàg. 139
A l’epíleg ens diuen:
«I és que l’endemà que hem llegit a Un final pot ser més proper a la realitat que ens espera, que no aquella que ens ven el discurs oficial».
Un encert més al catàleg de Raig Verd, un autor dels fonamentals, un llibre que té tots els elements per esdevenir un clàssic.
