Hi ha una sèrie de referents cabdals per a la comprensió d’allò que som. Qualcuns −tampoc no gaires− sense els qui no seríem allò que som, o fins i tot que volem ser-hi. Josep Massot i Muntaner n’és un. Perquè la primera proposta que m’ha vengut al cap és demanar-me: «què seria de nosaltres sense ell?». No m’agrada la resposta que penso; o sí, perquè per sort, és distòpica. El tenim encara ara dedicat en cos i ànima al seu particular −alhora que universal− ora et labora produint un fons d’estudis, d’anàlisi de propostes i recuperació de veus a tenir en compte que ens omple i, especialment, revitalitza la nostra cultura.
Hi trobareu qui recordi la seva vida d’entrega a l’estudi, ja com erudit reconegut, ja com a editor. Res de nou diré si em refereixo als seus diferents vessants de treball, malgrat que fàcilment agrupables. Tasca ingent, que al llibre d’homenatge promogut per la Universitat Jaume I de Castelló el llunyà any de 2004, omplia cinquanta de les seves més de cinc-centes pàgines amb «la seva imposant bibliografia», que de llavors ençà ha seguit creixent.
No hi ha àmbit de la llengua, la cultura i la societat del nostre entorn, entesa com aquella interrelació de vida, literatura, manifestació popular i religió −evidentment−, en què la paraula, l’estudi o la recuperació de figures primordials no pari esment al seu treball. Què seria de nosaltres, investigadors actuals o simples interessats en el fet cultural, sense la seva aportació cabdal. Què seria de la nostra cultura sense els seus ulls trescadors, incansables, i la seva ment equilibrada i primmirada.
Mirada que acompanya tants d’escrits propis o aliens que ben bé l’interessen i als que dóna ressò, fins i tot per a polemitzar-hi, si fa falta aclarir conceptes. Explicat en les seves paraules: «Penso que només amb un coneixement objectiu del passat i amb un desmuntament profund dels mites creats pels acòlits de la dictadura franquista podrem retrobar la nostra identitat i podrem cercar camins nous i vells per tirar endavant el carro del nostre poble, un poble que des de molts punts de vista està encara a mig fer», com diu al pròleg de Cultura i vida a Mallorca entre la guerra i la postguerra del 1978.
Per molts d’anys i bons per a la nostra cultura, molts d’esperits lluminosos i clarividents com el de Josep Massot i Muntaner.
