UNA ONG D’ESCRIPTORS DE TOT EL MÓN.
El PEN Club va néixer a Londres el 5 d’octubre de 1921, amb socis il·lustres com John Galsworthy, H. G. Wells, Joseph Conrad, George Bernard Shaw, Heinrich Böll, Arthur Miller i amb objectius clars com enfortir el rol de la literatura a la societat i defensar la paraula contra les nombroses amenaces que podia rebre. La lluita per preservar la llibertat d’expressió, preservar els drets lingüístics i aturar la repressió contra els creadors ha tingut un paper fonamental en l’associació, que actualment compta amb més de 40.000 socis, repartits en 150 centres arreu del món.
El PEN català va ser fundat el 1922 –només un any després que la senyora C. A. Dawson Scott fundàs a Londres el PEN Internacional– per Josep M. López-Picó i Carles Riba, que n’esdevingué el primer president. Després, entre d’altres, ho han estat Pompeu Fabra, Josep Carner, J. V. Foix, Joan Oliver, Maria Aurèlia Capmany i Jordi Sarsanedas.
És el tercer PEN més antic del món i ha tingut una continuïtat ininterrompuda durant un segle, des de Catalunya o des de l’exili. Podem estar contents i emocionar-nos si pensam que hem hagut de passar per la Guerra Incivil i per la dictadura franquista. En un congrés a Oslo celebrat el 1928 es va prendre una decisió fonamental per a llengües i cultures petites, i molts cops minoritzades, com la nostra, la catalana. Després de debatre com s’organitzarien els centres PEN, en comptes de fer-ho a través dels Estats, prevaldrien els criteris lingüístics i culturals. Això va esperonar la fundació del PEN escocès, del flamenc i de l’ídix. A l’Estat espanyol hi ha quatre PENS lligats amb les quatre llengües nacionals: català, espanyol, eusquera i gallec..
DIÀLEG AMB UN LLUITADOR I POETA.
L’amic escriptor Carles Torner ha estat vinculat durant tres dècades al PEN, primer des del PEN català, després com a president de la Comissió de Traducció i Drets Lingüístics, i fins al 2020 com a director executiu del PEN Internacional. Quan li indic que la feina d’aquests anys deu haver estat molt intensa amb els nombrosíssims atacs als escriptors que han estat empresonats i ajusticiats en nombrosos països em diu: “Hem vist una explosió de la repressió de la paraula lliure. Hi ha hagut una certa pèrdua de consens internacional de què són els drets humans, entre els quals hi ha la llibertat d’expressió. Hi ha països on es menyspreen, com ara Rússia i la Xina. També hem viscut el desastre de l’Administració Trump als Estats Units. El PEN nord-americà va impulsar una campanya per la llibertat de premsa i contra les fake news que promovia el govern. El que ha passat als Estats Units ha creat una impunitat arreu del món que ha fet molt de mal. També han crescut les dictadures i els autoritarismes. A Birmània, després del cop d’estat militar del febrer de 2021, s’han perseguit i empresonat molts autors. A Nicaragua hem hagut de tancar el centre PEN: la seva presidenta, Gioconda Belli, s’ha hagut d’exiliar, igual que el premi Cervantes Sergio Ramírez. El que em preocupa més és que el clima d’impunitat ha anat estenent-se en molts llocs del món. A Espanya tenim una llei mordassa i una llei antiterrorista. Foren empresonats Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, ara Pablo Hasél, i Valtònyc es troba a l’exili. A l’Afganistan, després de la presa del poder dels talibans, el PEN esdevindrà de bell nou un lloc de refugi per a tots els autors perseguits.”
El PEN Català coordina, des de l’any 2006, el programa Escriptor Acollit. Aquest programa té com a finalitat donar hospitalitat durant un període de dos anys a un escriptor amenaçat, perseguit o en risc de ser empresonat com a conseqüència dels seus escrits. El Festival de Poesia de la Mediterrània ha convidat des de la creació d’aquest programa molts d’aquests escriptors. I al Festival d’enguany hi participaran el poeta palestí Mohamad Bitari, que viu a Barcelona, i la poeta síria Suzanna Ibrahim, refugiada a Oslo.
Carles Torner acaba aquesta conversa amb una bona notícia: “Al congrés del centenari del PEN, celebrat a Londres, es va escollir com a nou president de l’associació Burhan Sönmez, escriptor kurd perseguit a Turquia i advocat especialitzat en la defensa dels drets humans. Tenir un president kurd és una afirmació magnífica que enriqueix i canvia el rumb del PEN.”
Si us voleu fer “amics del PEN català” basta que entreu a la web
