Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

BIOGRAFIA

Josep Massot i Muntaner, 80 anys

El proper 3 de novembre l’intel·lectual mallorquí complirà 80 anys

Josep Massot i Muntaner. VIQUIPÈDIA

He de dit que parlar de Josep Massot i Muntaner, m’il·lusiona i m’imposa un grandíssim respecte a parts iguals.

Filòleg, humanista compromès, historiador i erudit, aquest home d’aspecte fràgil i delicat amaga amb timidesa una ment extraordinària i un pensament lúcid i versàtil.

Ordenat de sacerdot el 1971, dirigeix des del mateix any les publicacions de l´Abadia de Montserrat.

Tímid, prudent i cordial, amable i afable, generós, tendre i subtil, son adjectius que acompanyen el monjo, l’home de mirada càlida, el savi senzill i humil que captivat pels paratges de Montserrat va decidir un bon dia de la manera més inesperada fer de les muntanyes les companyes habituals d’una feina perseverant i incansable desenvolupada al llarg d’una vida dedicada a Déu, a l’oració, al silenci i a l’estudi.

El seu gran amor pels llibres fa que una de les seves imatges més habituals sigui a una biblioteca envoltat de papers. “A una Biblioteca sempre havia imaginat el paradís”, comenta, “Allà on he anat, si hi ha una biblioteca, m’hi quedo i ho miro tot perquè sempre he estat molt curiós”.

Josep Massot ha estudiat i investigat una sèrie de vessants de la història, la llengua i la cu ltura de les Illes Balears, Catalunya i País Valencià amb un segell personal de rigor, seriositat i gust per la feina ben feta.

Gran part de la seva obra transcorre a l’escenari de la Guerra Civil a Mallorca, la postguerra, la repressió i les conseqüències que aquesta etapa deixà a l’illa, a la societat i a l’església.

A partir de la lectura del llibre Els cementiris sota la lluna, de Georges Bernanos, inicià un procés de recerca sobra la Guerra civil del que “encara no n’he sortit perquè hi ha més feina que hores”.

La guerra civil a Mallorca (1976), Cultura i vida a Mallorca entre la guerra i la postguerra (1930-1950) (1978), El desembarcament de Bayo a Mallorca (1987), Vida i miracles del “Conde Rossi” (1988), Els escriptors i la guerra civil a les Illes Balears (1990), El cònsol Alan Hillgarth i les Illes Balears (1995), El primer franquisme a Mallorca (1996), Guerra civil i repressió a Mallorca (1997), Els bombardeigs a Mallorca durant la guerra civil (1936-1938) (1998), De la guerra i de l’exili (2000), Antoni M. Sbert. Agitador, polític i promotor cultural (2000) i Aspectes de la guerra civil a les Illes Balears (2002), constitueixen la bibliografia essencial d’aquest bloc d’estudi.

Tota la seva obra traspua inquietuds: “sempre he estat un antifranquista, un demòcrata, un defensor dels drets humans i prou”.

Els estudiosos de la seva obra alaben la seva gran generositat i implicació per impulsar estudis d’altres autors. També són d’agrair les seves notes a peu de pàgina farcides d’explicacions, matisos i detalls que ens ajuden a entendre el que ens descriu fora floritures.

Com historiador pensa que “la neutralitat, per a un historiador, és impossible. L’historiador ha de prendre un posicionament perquè, si bé escriu per explicar els fets, els fets també han de ser interpretats, i les interpretacions es fan d’acord amb la concepció del món i de les coses que té cadascú”.

Fidel a aquest pensament, el Pare Massot ens conta els fets d’una manera molt personalitzada tal com ell ho ha interpretat i ho entén, tal com ell ho veu i ho sent amb un profund desig per revitalitzar i difondre la cultura i l´essència de la Mallorca de la postguerra.

Amb paraules mesurades però sense cap mena de sentimentalisme, ens mostra la cruenta realitat de la Guerra Civil des d´una finestra reconciliadora, des del seu vessant més humà recordant totes aquelles persones que foren assassinades, calumniades i condemnades fora cap motiu justificat.

Ens parla “simplement de fer justícia”, d’un deute històric amb els qui moriren per deixar un futur millor, dels qui moriren per uns ideals i uns valors intemporals de respecte, igualtat i llibertat.

Ens anima a tirar endavant sense rancor, sense mirar cap enrere per cercar culpables, sense esperit de revenja o passar comptes.

Sols podem sentir-nos hereus de tot el que ens deixa mostrant una actitud d’acostament i pau. Si no és així, penso que seria una incommensurable falta de respecte cap al seu llegat, cap a un home al qui, contràriament al que molts puguin pensar, mai li han fet nosa els hàbits per dir el que pensa i sent, per investigar la veritat dels fets i per sembrar llavors de tolerància i dignitat.

Aquest estiu vaig tenir el privilegi de visitar-lo a Montserrat, a “ca seva”. Em rebé amb un dolç somriure amagat rere una mascareta i els braços ben oberts. Me va mostrar les mans... “ara em costa un poc més escriure, però no em pensava ser aquí”. “Tant de bo que hi sou i per molts d’anys”, vaig respondre.

Enguany, celebra un triple aniversari: els seus 80 anys i els seus 50 de sacerdoci i director de les publicacions de l’Abadia de Montserrat. Permeteu que us feliciti amb l’antiga manera de glosar:

Els molts d’anys vos vull donar

Vos desig força i coratge

I a la Moreneta demanar

Que us guard dins tan bell paratge

Per molts d’anys !!

Josep Massot i Muntaner, 80 anys

Josep Massot i Muntaner, 80 anys Catalina Penyafort i Valcaneras

Compartir el artículo

stats