Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

RELIGIÓ

Un home bo per l’església, ho és també pel poble

És molt important el paper que ha jugat el Pare Massot en l’edició de les obres d’autors novells

25 anys de la missa nova. Darrer viatge dels pares (1996). (aRXIU b.m.m.)

“Un home bo per l’Església, ho és també pel poble”. Dit això, confés que a l’hora d’escriure sobre ell hi ha moltes, moltíssimes coses que m’hauria agradat dir: de la seva qualitat humana, de la seva llacor de fe, de la vivència de la vocació monàstica en un lloc emblemàtic per tants motius com és Montserrat, per la dimensió cultural que ha conrat i propiciat en moments difícils tant per a la llengua com per a la difusió cultural més nostrada, per la fidelitat i la constància de continuar en el tall quan les coses s’han tornat torça i són ara tan diferents de com ens agradaria que fossin... Però em decidiré per una: el paper que ha jugat el Pare Massot en l’edició de les obres d’autors novells, sense altra reconeixement que la seva bondat i, vull pensar, el seu «nas» per intuir el gra que hi havia amagat en les obres primerenques de tota una generació.

Personalment puc donar testimoni de la importància que ha tingut en la meva trajectòria personal i d’escriptor el fet de poder comptar amb la confiança de ser reconegut i acceptat per part d’una editorial com la PAMSA. Insistesc: molts dels autors balears, que patim d’un cert complex d’inferioritat davant dels del Principat i que no tenim tanta audiència, atesa la castellanització de la nostra terra, no hauríem tingut les facilitats per donar-nos a conèixer aquí i a Catalunya, si no hagués estat pel Pare Massot i per l’Abadia de Montserrat. Mai és fàcil trobar un editor. Tampoc ho és avui escriure en la nostra llengua, perquè l’auditori es va reduint a mesura que augmenta la pèrdua d’identitat i d’amor a una llengua que té greus dificultats per ser reconeguda i sobre tot parlada per les generacions que ens segueixen. Per a màxima desgràcia nostra, torna ser més ben vist escriure i parlar castellà que fer-ho en la llengua de la terra. El criteri d’utilitat, tan arrelat entre nosaltres, mallorquins, acaba per imposar les seves regles de ferro. També en això la trista política que ens toca patir fa la seva feina d’estupidització progressiva del personal. I ho fa molt bé: amb tots els mitjans que li proporciona l’exercici del poder. En aquesta circumstància, cobra tot el seu relleu el testimoni del Pare Massot, des del silenci i l’ acollida, des de la confiança, més que a partir de grans declaracions de principis: sempre ha estat al nostre costat. És just que ell ho sàpiga i que ho coneguin també els qui ens venen darrera. Perquè valorin allò que cal valorar, perdin la por i s’esforcin en seguir el camí traçat per personalitats que “en temps de bonança i en temps de maror” han trobat la manera de ser-hi. En nom de tots els qui hem rebut la vostra confiança, Pare Massot moltes gràcies!

I per acabar: un home bo per a l’Església ho és també sempre pel poble. Vós ho sou!

Un home bo per l’església, ho és també pel poble

Un home bo per l’església, ho és també pel poble Teodor Suau i Puig

Compartir el artículo

stats