AMARAT D’ESTIMACIÓ.
Acab d’arribar del cap i casal del País Català amb dues coses molt clares: el Gremi de Llibreters de Vell (que ara, del 17 de setembre al 3 d’octubre fan la seva 70a Fira del Llibre d’Ocasió, Antic i Modern al Passeig de Gracia de Brna), em varen telefonar devers el gener per dir-me en paraules del seu President, Marçal Font, que per unanimitat m’havien elegit per fer el pregó de la Fira del Llibre Vell de 2021. Vaig tenir una alegria i una sorpresa a parts iguals: els llibreters de vell m’estimaven! I per afegitó a la peanya de l’escultura Monument del Llibre, de l’amic poeta Joan Brossa, gravarien la meva signatura en una placa de llautó al costat dels altres pregoners al llarg dels anys. Vaig posar fil a l’agulla i vaig escriure un cant als llibres de vell del qual us en faré cinc cèntims.
(...) He de dir que des de ben jovenet sempre vaig tenir molta de llegiguera. De petit llegia tebeos de totes castes i les Rondalles mallorquines d’en Jordi d’es Racó. Després, a l’adolescència, em vaig aficionar a les novel·les fortes que calia que pescàs mitjançant mangarrufes amb les claus que tancaven les vitrines amb llibres que mumare no em deixava. Eren llibres de vell: així vaig llegir El amante de Lady Chatterley de D. H. Lawrence publicada per l’Editorial Andina de Buenos Aires, que entre sexe i orgasmes fou una fita de la meva educació sexual. També Lo que el viento se llevó de Margaret Mitchell publicada per l’Editorial Aymà de Barcelona m’excità moltes vegades quan es besaven Escarlata i Rhett. I Bonjour tristesse de l’Editeur Julliard de la Françoise Sagan també fou una font d’orgasmes. Novel·les com Aloma de Mercè Rodoreda, publicada per la Institució de les Lletres Catalanes, el 1937 em feren entrar en la bona literatura catalana per la porta gran. I aquí vull recordar un llibret profètic, Qüestionari sobre Història de Catalunya, publicat per Francesc Altés el 1919, on per primera vegada en la vida vaig descobrir a la lliçó 44 un concepte que esdevindria essencial fins ara: Països Catalans. El títol del text era: “Les institucions dels Països Catalans sota els tres primers reis de la dinastia castellana”, i parlava, a més a més de les dinasties, del poder de la Generalitat i de l’organització social a Mallorca i a València. Aquests Països Catalans eren d’abans del descobriment d’Amèrica!!! Vaig quedar convulsionat per sempre. (...)
Quan vaig arribar a Barcelona a disset anys per estudiar Biològiques a la UB el món se’m va obrir de pinte en ample. I un dels territoris de llibertat que vaig viure va ser poder conèixer les llibreries de vell del carrer Canuda, del carrer Avinyó, del carrer Aribau. Llibreters de vell estimats, jo us cant i us faig una profecia: no desapareixereu mai perquè sou l’humus de l’edició, aquesta capa de vida lletrera en transformació contínua, un metabolisme verbal inacabable que fa créixer i créixer les ganes de llegir, el plaer, la saviesa, l’amor, el coneixement i la sensibilitat llegidora.
Llarga vida als llibreters de Vell, carn de llegiguera, riu de sabers, sal de la terra!.
SEGONA COSA CLARA.
Quan fa dos mesos i mig el president de la 39a Setmana del Llibre en Català de Barcelona, Joan Carles Girbés, em va comunicar que un jurat format per editors, distribuïdors, llibreters, revisters i periodistes culturals m’havia triat per unanimitat por ser el 25è Premi Trajectòria de 2021no me’n podia avenir de cap manera. El conjunt del gremi de l’edició moderna també m’estimava i allò era un rien ne va plus, un bell miracle. Vaig plorar. I em vaig posar a escriure textos en què conjugava l’acció de gràcies amb el meu amor de tota la vida a la llengua i la cultura catalanes. Sempre m’ha definit com un escriptor català europeu i així ho he demostrat del 10 al 19 de setembre de 2021al Moll de la Fusta fent tota casta d’activitats. Ara us donaré un tast d’algunes de les notes que vaig llegir quan m’entregaren el Trajectòria.
(…) “Ja m’ho deia la meva mare: llibres, llibres i més llibres”. Que aquestes paraules de l’escriptora de Catalunya Nord, Renada Laura Portet, que acaba de partir de vacances, siguin una invitació a estimar els llibres. Estimar els llibres com respiram en aquesta 39a Setmana del Llibre en Català. No oblidem que la bellesa del llibre és l’esplendor de la veritat. Gràcies, de bell nou editors, distribuïdors, llibreters, revisters, difusors i institucions culturals– per aquest vint-i-cinquè Premi Trajectòria, moltíssimes gràcies, Editors.cat. Una confessió: la literatura m’ha salvat. La literatura m’ha donat una resiliència a prova de foc. Si he caigut, la literatura m’ha fet aixecar i m’ha posat al meu lloc en les files de la lluita i de l’oposició. M’ha fet sortir del botador! El moment actual de les nostres lletres i de la nostra llengua, únicament i desacomplexadament la catalana, és un moment particularment atractiu. Si gran és el repte, més gran serà la victòria. Ens cal convenciment i autoestima; el convenciment i l’autoestima que ens puja per les cames, les cuixes, el sexe, el ventre, el pit i el cervell i ens dona força per actuar. Ens puja des de totes les ofenses i des de totes les condemnes. PERÒ ENCARA SOM AQUÍ I EL NOSTRE “ENCARA” ÉS UN “PER SEMPRE”! Fora victimisme! Justícia! Fora polítics venuts! Valor! Fora por! Acció! Viviu en català, llegiu en català, escriviu en català, estimau en català, boixau en català! I en haver-vos estimat en el cos, estimau-vos en l’esperit. Llegiu en aquesta llengua enrampada de meravella. Siau sempre joves, guapos i valents. No us cregueu ni un mot dels malastrucs repartidors de sentències i verins. La literatura no “ha de ser com”, la literatura és com és i punt. Desmarcau-vos dels tòpics, de les etiquetes, de la fossilització. Perquè jo som escriptor d’instantànies, i m’han volgut fixar, m’han volgut cloure dins un clixè, un lloc comú, eixalar-me per a fer-me part de la conxorxa. Tenc un respecte apassionat pels lectors. Per la intel·ligència dels lectors, i m’hi don com “Jo em donaria a qui em volgués / com si ni jo me n’adonés”. I per acabar vull insistir en una cosa que sempre seguit s’oblida, i els humans del llibre i la cultura catalana no podem oblidar i hem de reivindicar: Catalunya no és una nació; Catalunya és un bocí de nació. VISCA EL PAÍS CATALÀ, que deia mestre Blai Bonet i mestre Nadal Batle. VISCA LA LITERATURA! VISCA LA LLENGUA CATALANA! VISCA ELS PAÏSOS CATALANS!
