Eleccions
El diumenge que ve hi ha eleccions a Alemanya. Una cosa és segura, després de setze anys de fer-ho, no sortirà elegida Angela Merkel. No es presenta. Sobre aquest tema, el de les eleccions al país que és motor d’Europa, en va fer un bon programa l’amic Toni Mateu, periodista d’IB3 i que cada diumenge matí, a les 8.30, ens explica l’actualitat internacional a través de mitja hora de bona ràdio. Mateu em demanà una música per acabar el programa de diumenge passat i se’m va ocórrer recomanar el segon moviment del Quartet Emperador de Haydn. I és que aquesta música, escrita a finals del segle XVIII, amb el temps ha esdevingut l’himne alemany. De fet tot el quartet té connotacions heroiques i de caràcter nacionalista, ja que el compositor el va escriure després d’un viatge a Londres, ciutat en la qual sembla que va quedar enamorat de la melodia de God save de King, o God save de Queen.
Tardor
I continuarem parlant d’himnes, ja que la tardor, que va començar fa uns dies, també té el seu himne, el que va escriure Vivaldi a les seves Quatre estaciones. Un himne gens patriòtic, però enormement suggerent i que té la capacitat de fer que, quan l’escoltes, la teva imatge de la natura només sigui una, la de les fulles que cauen. Immens Vivaldi, com immens és també Strauss, Richard naturalment, que amb la seva cançó September, ens situa entremig de l’estiu i la tardor. I encara més: si hem encetat amb Haydn, perquè no acomiadar-nos amb el gran compositor? Recomanable el seu oratori Les estacions.
