La mare de Raskólnikov, quan arriba a Petersburg, sortint de l’habitació del fill diu:
...»¿On es pot respirar aire fresc, aquí? Fins i tot els carrers semblen habitacions sense finestra.» pàg. 304
La preocupació pels diners és una constant amb xifres concretes, el lloguer, els metges, paliar com sigui la fam i el fred crònics, fer un glop per seguir alenant.
En Raskólnikov, allibera al món d’una escanyapobres. serà condemnat.
Tenim a Sónia, filla d’en Marmelàdov, una jove que sacrifica la seva vida per ajudar al pare, la madrastra i totes les criatures de la casa. Estima des del primer moment a Raskólnikov.
Raskólnikov ens diu de la seva mare:
...»dones que conserven fins a la vellesa la lucidesa d’esperit, la frescor de les impressions i l’escalfor sincera i pura del cor. Direm entre parèntesis que conservar tot aixó és l’únic mitjà per no perdre la bellesa fins i tot quan s’és vell.» pàg. 263
En Raskolnikov té un amic, Razumikhin, amistat en el sentit més profund del terme.
Tenim Svidrigàilov, un personatge que ens provoca un rebuig visceral. Les seves accions són premeditades, en parla obertament.
A l’epíleg ens trobem a Siberia, el lloc del captiveri, na Sonia s’ha traslladat, per ser a prop del seu estimat, allà troba una pau que no havia conegut, guanya uns diners cosint, el visita sempre que pot, ajuda als presoners amb tot el que està al seu abast, Raskólnikov viu moments de serenitat...
Un repte de traducció assumit amb respecte, un compromís:
...»El diàleg que s’estableix entre traduccions diferents d’un mateix llibre, el joc dialèctic que poden generar totes les interpretacions personals, és un bé d’allò més profitós.» pàg. 681
Els lectors, encara trasbalsats i també fascinats, manifestem a Miquel Cabal el nostre agraïment més sincer.
Una recomanació sense reserves.
