Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Plagueta de notes (DCCCXLIII)

Contra totes les xilel·les que ataquen

Contra totes les xilel·les que ataquen.

Contra totes les xilel·les que ataquen.

UN BACTERI ASSASSÍ.

1- D’ençà que vaig conèixer l’existència de la xilel·la i les seves greus conseqüències vaig perdre una part de l’alegria. Les enciclopèdies que vaig consultar ho deien ben clar. La xilel·la, amb el seu binomi Xylella fastidiosa, és un bacteri fitopatogen classificat en la classe dels gammaproteobacteris que causa malalties en diverses plantes, entre les quals hi ha l’olivera, el taronger, la vinya, el llorer, l’ametller, el cirerer o el presseguer.

És el primer bacteri fitopatogen del qual s’ha seqüenciat el genoma. La malaltia que causa X. fastidiosa va ser descrita l’any 1892 per Newton B. Pierce (1856-1916) en vinyes de Califòrnia. Aquesta malaltia no es pot guarir. Els seus vectors són insectes xucladors i s’estén principalment amb el transport de plantes infectades. No hi ha varietats de vinya Vitis vinifera resistents a aquesta malaltia, i hi són especialment susceptibles les varietats chardonnay i pinot noir. En canvi, altres espècies americanes del gènere Vitis poden presentar-hi resistència natural.

La malaltia es transmet pels insectes que van de planta a planta. Els insectes que s’alimenten del xilema d’una planta infectada es converteixen en portadors (vectors), i són capaços d’infectar altres plantes quan se n’alimenten. Actualment no existeix cap tractament de la malaltia i l’única solució que s’aplica és la destrucció dels cultius infectats. Així i tot, la malaltia és difícil d’erradicar completament, perquè els insectes poden sobreviure i infectar nous organismes.

Us agrada el fester? Aquest preludi ve perquè avui volia comentar el meu amor cap a l’atzerola. Coneixeu l’atzeroler? El Crataegus azarolus és una planta de la família de les pomàcies, un arbre de cinc a deu metres d’alçària, de branques espinoses, fulles pubescents transovatocuneïformes, coriàcies, i flors blanques de calze tomentós, de lòbuls triangulars. El fruit que ador és l’atzerola i té una forma globulosa, vermellosa o groguenca, d’uns dos centímetres de diàmetre, de polpa dolça-aspra i molt agradable, amb un o dos pinyols.

A casa teníem una perera. I el padrí volia un atzeroler i la va empeltar. I l’arbre és meitat i meitat. Enguany, quan he anat a tastar aquestes pometes de jugueta que m’omplen el paladar de reminiscències de la infantesa, he vist que no hi havia ni una atzerola. La xilel·la havia mort la part atzerolera i ja es menjava la part perera. He quedat trasbalsat. He decidit que atacaré amb totes les meves forces la xilel·la bacteri i la xilel·la epidèmia mental que ataca per totes bandes. Ja ho sabem: batallar, batallar, batallar. I sembraré una perera i una atzerolera. El primer combat..

Portada del libro Orient - Express El tren de Europa. De Mauricio Wiesenthal.

Portada del libro Orient - Express El tren de Europa. De Mauricio Wiesenthal. Biel Mesquida

QUIN GUST ELS GRANS TRENS QUE TRAVESSEN EUROPA!.

2- Llegesc i m’arriba un perfum malencònic i dolç com la flor dels castanyers. Hi ha personatges retratats amb tanta de vivor que m’acompanyen dins aquest vagó del Wagon-Lits i que no em deixen caure dins els renous i les fúries de l’exterior. El tren avança com si llenegàs damunt els paisatges i el meu cor pensa que només la música d’aquests sotracs (clickety-clack, clickety-clack) és comparable amb les meves belles invencions de Joan Sebastià o de Wolfgang, per esmentar dos amics que m’acompanyen quan comença a fer-se fosc i tenc unes irresistibles ganes de vessar-me en gotes salades. Ai, las! Llegir Orient-Express. El tren de Europa (Acantilado), del mestre finíssim que nom Mauricio Wiesenthal, és gaudir d’un temps passat que es concentra en el llenguatge que esdevé un bàlsam per a uns temps de carnisseries humanes.

En un temps de carnisseries humanes la lletra d’un llibre com aquest es converteix en el bàlsam que encatifa de consol les penes, els dolors i les angoixes que ataquen per totes bandes. En un temps de carnisseries humanes la lletra d’un llibre tan ple d’història i d’històries com aquest ens pot donar les forces per batallar, batallar i batallar contra el mal en totes les seves deformitats cruels i inhumanes. En temps de carnisseries humanes la lletra d’un llibre d’un tren que confegeix persones i pobles europeus pot deixar-te un llarguíssim instant en la pau, entre dues batalles, d’un clar del bosc quan hi ha una aturada en la guerra i on els que estau bevent cervesa i menjant llepolies creis, com en un miratge, que la pau segura ja ha arribat. En un temps de carnisseries la cal·ligrafia tendríssima de la lletra d’un llibre d’un ésser humà intel·ligent, culte i generós com Mauricio Wiesenthal us pot dir més sobre vosaltres mateixos que qualsevol amnesiador de la societat de l’espectacle.

El vaig descobrir quan l’amic Emili Manzano em va regalar el Libro de rèquiems (Edhasa), el llunyà 2006, que em va descobrir la ploma d’aquest professor d’Història de la Cultura, d’aquest hedonista elegant i amb una ètica noble que estima les dones i els homes que treballaren en els trens, obriren les vies del món i contribuïren a la comunicació i l’enteniment dels pobles. Orient-Express, aquest llibre sobre el tren tan mític com real, els és dedicat amb fervor. No en sortireu com entràreu en aquest viatge amb l’Orient-Express de Wiesenthal que us regala una travessia memorable.

Compartir el artículo

stats