Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Periodisme

Welles no creà les fake news (i H. G. Wells tampoc)

Fou la nit del 30 d’octubre del 1938 quan Orson Welles començava l’emissió d’una adaptació radiofònica de La guerra dels mons

H. G. Wells. WIKIPEDIA

Ja és un clàssic que qualcú, parlant d’una novel·la, et digui: “Em va agradar més la pel·lícula”. Un clàssic que amaga una altra derivada: que el teu interlocutor –i no necessàriament un estudiant a qui han obligat a llegir el llibre– no l’hagi fullejat ni obert mai. I si en lloc de veure’l en un film el poguessis escoltar a un podcast o un audiollibre? Quan res de tot això s’havia inventat ja existia el teatre radiofònic i congregava, enrevoltant els aparells de ràdio, els integrants de la família que es volien entretenir d’una forma tan innovadora.

Fou la nit del 30 d’octubre del 1938 quan Orson Welles, un jove cineasta que tres anys després triomfaria amb Ciutadà Kane, començava a la CBS l’emissió d’una adaptació radiofònica de la novel·la de H. G. Wells La guerra dels mons. El llibre, publicat el 1898, narrava la invasió extraterrestre d’Anglaterra d’una manera que aleshores s’interpretà com una crítica a l’imperialisme britànic i a la hipocresia victoriana per part d’un autor pacifista, esquerranós i membre de la Societat Fabiana. Quaranta anys després, Wells estava a punt de publicar la distòpia The holy terror (coneguda aquí com El gran dictador) en una dècada marcada per la Gran Depressió, l’ascens dels feixismes i la consolidació de l’stalinisme.

En aquest context, les setmanes anteriors a La guerra dels mons The Mercury Theatre, dirigit per Orson Welles, havia interpretat obres com La volta al món en 80 dies, Dràcula, L’illa del tresor o El comte de Montecristo per a la xarxa d’emissores de la Columbia Broadcasting System. S’acostava Halloween i els oients escoltaren aquella nit un relat en forma de noticiari escrit per Howard Koch (conegut després per ser el guionista de Casablanca) que traslladava els fets de la Anglaterra victoriana a Grover’s Mill, un poblet de New Jersey. La caiguda de meteorits i l’arribada de naus alienígenes que derrotaven a les forces nord-americanes amb gasos verinosos i una espècie de “raig de calor” impactà una audiència impressionable a pesar que, a la introducció, s’advertia que començava una dramatització del llibre.

Els primers 40 minuts corresponien al fals noticiari que acabava amb el locutor que moria a causa dels gasos marcians al terrat de la CBS a Nova York. Després d’un segon missatge aclaridor, continuava la narració en tercera persona del professor Pierson –interpretat pel propi Welles– que descrivia la mort dels invasors. Els qui no escoltaren les advertències pensaren que es tractava d’una emissió real; sembla que algunes comissaries de policia i redaccions de premsa es bloquejaren amb les telefonades de ciutadans atemorits que volien protegir-se dels atacs amb gas marcià i sortiren en massa als carrers de les principals urbs dels EUA. Sembla. Ho sembla, perquè l’endemà els diaris més venuts exigiren responsabilitats de la psicosi generada, les quals assumí el propi Orson Welles demanant perdó per la broma de Halloween que se li havia anat de les mans.

En la darrera dècada, estudis històrics i sociològics han qüestionat l’abast del pànic produït i creuen que els periòdics magnificaren les dades de la histèria de les masses: ni hi hagué onades de suïcidis ni la psicosi afectà milers d’oients que ocupassin els carrers. Les fake news actuals no tenen, com de vegades s’ha dit, un antecedent en Invasió des de Mart –que no deixa de ser una ficció dramatitzada força reeixida– sinó més aviat en el tractament de l’emissió que va fer la premsa escrita, que tenia ja una certa experiència en la invenció de notícies falses per tal d’augmentar el tiratge. Ja el 1835 The Sun, un diari de Nova York, publicà sis articles coneguts com The Great Moon Hoax: un astrònom britànic havia descobert, amb observació telescòpica, l’existència de vida a la Lluna amb oceans, rius, boscs, aus, mamífers, homínids alats... Poc després el periòdic reconegué que tot era fals, però el resultat és que augmentà les vendes i subscripcions.

Compartir el artículo

stats