Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

QUÈ ÉS CULTURA

Wells i Shelley: Més enllà de la ciència ficció

És convenient tenir presents els personatges femenins que apareixen en la ciència ficció del cinema

Tal vegada no ens equivocam si parlam de Mary Wollstonecraft Shelley com a iniciadora de la literatura de ciència ficció. Frankenstein, publicada de manera anònima el 1818, és considerada, per alguns, la primera novel·la del gènere. L’obra fou escrita quan l’autora tenia només 18 anys.

Més tard varen aparèixer altres autores que ben bé poden tenir un lloc en la història de la literatura de ciència ficció. Podríem parlar de l’obra d’Alice B. Sheldon, (La luminosidad cae del aire), d’Ursula K. Le Guin (La mà esquerra de la foscor), o de Thea Von Harbou (Metropolis). Fins i tot, si recercam una mica més trobarem en la literatura espanyola algun escrit proper a la ciència ficció com el d’Emilia Pardo Bazán (Pascual López: autobiografía de un estudiante de medicina).

Però també podem llegir altres autores més properes en el temps com Lauren Beukes (las luminosas), Becky Chambers (El largo viaje a un pequeño planeta iracundo), o Elia Barceló (el mundo de Yarek). Hi ha qui també esmentaria les fantasies de J.K. Rowling i el seu personatge fantàstic i multimilionari Harry Potter, si bé en aquest cas, de ciència més bé poca.

Al marge de les propostes literàries, també és convenient tenir presents els personatges femenins que apareixen en la ciència ficció del cinema. No podem obviar, però, el moment en que varen ser escrites o filmades i, tenir en compte que, en la majoria d’ocasions, la ficció no deixa de reproduir els estereotips de la societat. Podríem parlar d’alguns personatges en l’obra de Wells, personatges clarament secundaris i que no són heroïnes, com per exemple a La guerra dels mons la senyora Elphinstone, la seva germana i la dona del narrador. D’una manera més frívola, per així dir-ho, el personatge protagonitzat per Jane Fonda a Barbarella (a partir d’un còmic de principis dels anys seixanta del segle passat), la tinent Nyota Uhura, experta en comunicacions a Star Trek; la Trinity de Matrix, la Sara Connor de Terminator, la Katniss Everdeen dels Jocs de la fam o la major Kusanagi en el món cibernètic de Ghost in the Shell. No es pot acabar el recorregut cinematogràfic sense fer menció dels dos personatges més famosos i de les actrius que els varen dur a la pantalla: la tinent Ripley d’Alien (Sigourney Weaver), tal vegada la heroïna més dura de la ciència ficció i, la princesa Leia d’Star Wars (Carrie Fisher).

Reprenent el fil del títol del present escrit, es pot trobar un lligam entre Wells i Shelley que va més enllà de la narrativa de ciència ficció. Mary Wollstonecraft Shelley fou filla de Mary Wollstonecraft, considerada una de les defensores del drets de les dones i precursora del feminisme. H.G. Wells al 1909 va escriure Ann Veronica, una obra de no ficció que posa en dubte el sistema patriarcal. Wells va ser una persona preocupada per la realitat social del seu temps i pels drets de les dones.

Compartir el artículo

stats