Devíem fer 3r o 4t. Els passadissos de l’edifici Ramon Llull de la UIB eren plens de cartells i convocatòries de vagues i manifestacions. Partits i sindicats presentaven les seves propostes, no sempre unitàries, però una campanya tingué el suport de tothom: “Volem TV en la nostra llengua: TV3 ara!”. A mitjan dècada dels ’80, l’OCB impulsà Voltor, una associació civil que, amb subscripcions populars i el suport d’algunes institucions, impulsà la instal·lació d’un repetidor a Alfàbia que va permetre la recepció del senyal de TV3. Per molts de mallorquins, TV3 significà un gran canvi, i no sols per esser la primera cadena que emetia íntegrament en català –després de la bona experiència del ‘Circuit Catalanobalear de TVE’ i de l’Informatiu Balear– sinó també perquè va néixer amb vocació d’esser una tele diferent.
I ho era. Salvador Alsius ho conta en aquest llibre que ens transporta a uns temps televisius que, si no foren millors als actuals, si ens duen uns records ben atractius: unes retransmissions futboleres distintes amb un jove equip d’esports, una predicció del temps en mans del sempre recordat Antoni Castejón, uns 30 Minuts amb un estil diferent, el gran Puyal, el show d’Àngel Casas... L’autor narra els inicis de la cadena pública, amb pressions i episodis polítics ben sucosos, però també les il·lusions que generava dins l’audiència i entre els professionals del periodisme i la comunicació.
Tot era nou. Recordau Jock Ewing dient a Sue Ellen “i tu, mentrestant, fent el pendó”? Els espectadors no estàvem avesats a que sèries com Dallas o clàssics del cinema parlassin en català, i això va conduir a establir un model lingüístic propi, no exempt de polèmica. Emperò, sobretot, els TN tenien un aire nou: els presentadors dialogaven entre ells (el conductor del noticiari, el dels esports, el del temps...) i els equips ENG més lleugers afavorien la immediatesa i un tractament més fresc de la informació.
Alsius, a qui no sols hauríeu de recordar per introduir el santoral del dia al TN, ha fet altres formats en TV, ha estat professor a la Univ. Pompeu Fabra, degà del Col·legi de Periodistes i vicepresident del Consell Audiovisual de Catalunya. En aquest magnífic llibre no cau en la nostàlgia i emfasitza que les condicions han canviat, i molt, de forma que el TN actual és millor que el d’aleshores.
En aquell comandament, del qual només fèiem servir tres botons, començàrem als ‘90 a tenir més botonets per a les privades, però sovint resultaren decebedores. Als darrers anys la digitalització i les plataformes han baratat totalment el consum televisiu. El darrer capítol serveix per a conèixer com veu n’Alsius el futur de TV3, una cadena que ha tengut els seus alts-i-baixos, que ha rebut darrerament moltes crítiques i que té un esdevenidor incert en temps convulsos com els actuals. La cadena que va ser, des dels orígens, un poc (o un molt) “la nostra”.
