Francisco Fullana és un gran violinista molt jove nascut a Palma on va iniciar una carrera fulgurant que l’ha duit més enllà les nostres fronteres amb propostes d’èxit que no deixa de compartir sovint amb casa seva. Només amb quatre anys s’iniciava a l’instrument amb el didactisme de Bernat Pomar, tot just un impuls per allò que ha vengut després. Des de 2016 és músic resident de l’Orquestra Simfònica de les Balears, on també ara s’ha estrenat com a director de conjunt de cambra des del faristol solista.
Un músic molt actiu i inquiet, com ho demostren la seva pròpia pàgina web i el canal de youtube on fa palesa la seva tasca pedagògica al davant de la Fortissimo Youth Initiative de la que és fundador, i on penja comentaris prou didàctics com l’ús dels seus arcs per a violí amb exemples musicals. Tot sempre acompanyat del violí «Mary Portman» ex-Kreisler Guarneri del Gesù construït l’any 1735 que té a les mans gràcies al préstec de Clement i Karen Arrison que gestiona la Societat Stradivari de Chicago, en el que és un procediment habitual del món americà del mecenatge.
Tot per situar el projecte del segon disc que ha enregistrat aquest jove músic, en una proposta per a violí (quasi) sol: aqueixa ombra allargada de Bach (Bach’s Long Shadow) és un enregistrament del segell discogràfic Orchid Classics que en el seu recent llançament ha anat anticipat d’un annex (35’ de música) en format digital que abans anomenaríem «senzill» (EP, extended play) subtitulada The Chaconne Files. Aquest contingut, actualment disponible a xarxes i a partir del format físic del disc en un bonus track al que s’accedeix mitjançant un codi QR, inclou la Partita número 2 en Re menor BWV 1004 de Bach i una curiosa troballa: la xacona Punta Campanella en què Joan Valent homenatja al gran Bach.
No sembla sorprenent aquesta inclusió de música actual en l’enregistrament de Fullana perquè forma part del seu esperit innovador en la percepció i transmissió de la música. Ja al seu primer disc, Through the Lens of Time, amb la City of Birmingham Symphony Orchestra dirigida per Carlos Izcaray, també a Orchid Classics, el seu recorregut a través la lent del temps partia de les Quatre Estacions (de Vivaldi) recompostes per Max Richter fins les Variacions sobre un tema barroc per a violí sol del català Salvador Brotons que estrenava en la gravació.
Francisco Fullana ha sabut trobar una línia d’interès per a les seves presentacions discogràfiques. En el disc que ens ocupa, Bach’s Long Shadow, ofereix un repertori a partir de Bach, amb la seva Partita número 3 en Mi Major BWV 1006 per a violí sol i amb altres peces al seu voltant. Obr amb l’obsessiva mostra de virtuosisme de la Sonata op. 27 n. 2 «Jacques Thibaud» del belga Eugène Ysaÿe (1858-1931) que en fa una metamorfosis de la Partita de Bach que Fullana situa a continuació. Amb altra obra del mateix Ysaÿe tancarà el disc, amb el que és una altra incorporació a manera de tribut, el que Francisco Fullana fa als seus companys de viatge, interpretant juntament amb la violinista Stella Chen la Sonata per a dos violins. Una mostra del seu afer cambrístic.
Encara no he mencionat el tema que dóna títol a aquest article: la proposta musical de Francisco Fullana és fer palès com el repertori per a violí sol de Johann Sebastian Bach (1685-1750), el gran Bach, que es manifesta en les seves Sonates i Partites, redefineix el violí com a instrument polifònic. És a dir, com el desplegament de l’escriptura musical de Bach en diferents veus, a la manera de l’ús que en fa als corals vocals o a instruments clarament polifònics com els teclats, aqueixa eclosió de veus entremesclades que esclata en la grandiositat del barroc, pot arribar fins a tot a un instrument dignament pensat per a fer sonar una única veu alhora.
I tot això ho mostra Fullana contraposant la composició de Bach, aqueixa Partita número 2 que Ysaÿe contrasta en una relectura de començament del segle XX, o amb el virtuosisme de Fritz Kreisler, un intèrpret i compositor conegut especialment per les seves interpretacions i per la dificultat a què sotmet el violí. D’ell, en aquest disc inclou Fullana el Recitativo & Scherzo op. 6 en el que és, a més, un homenatge a l’instrument que té a les mans, que d’antuvi fou company d’aquest músic, Kreisler.
Finalment, té un interès afegit l’aportació de dues peces del nacionalisme espanyol inicialment escrites per a piano i guitarra respectivament, i en què el mateix Fullana col·labora en l’arranjament de la primera d’elles: Asturias, leyenda, d’Isaac Albéniz. Amb l’altra, Recuerdos de la Alhambra de Francisco Tárrega, incideixen també en aquest ús polifònic -a més de virtuosístic- del violí.
Perquè en aquest disc, Francisco Fullana fa un viatge emocional des del primer Bach que estudià amb només nou anys i la seva trajectòria evolutiva fins a tornar-hi, de bell nou, passats els anys. Ara, també acompanyat de l’essència del millor Bach en un violí que alhora toca amb cordes de budell com d’acer.
