Música Nostra i més

Dia 9 de maig de 1981 vàrem fer la primera actuació a la Sala TRUI, un cafè-cantant que estava a la Plaça Jinetes de Alcalá, actualment Plaça de la Porta de Sta. Catalina, el local ja no existeix però era un lloc acollidor on els artistes es podien donar a conéixer entre amics i gent interessada en músiques “emergents” de tots els estils. Ens presentàvem com a grup de música popular i tradicional amb objectius renovadors: Retornar a la gent músiques, cançons i balls sense floritures ni olor de naftalina, i fer créixer el repertori fossilitzat al llarg d’un temps de repressió i menyspreu envers la llengua i la cultura que ens són pròpies.

El folklore s’havia convertit en folklorisme. La música, les cançons i els balls eren un atractiu turístic o un complement en diversos tipus d’esdeveniments socials, comercials, culturals o institucionals. Els pagesets i les pagesetes, les castanyetes, les ximbombes, els siurells, els molinets i un llarg enfilall d’objectes es convertiren en atractius souvenirs; i per altra banda, la memòria col·lectiva de la població no recordava tradicions, romanços, rondalles, costums ,músiques, cançons ni tants d’altres elements propis de la cultura popular que identifiquen un poble.

Dins aquest panorama de pèrdua d’identitat hi naixien moviments molt ferms de recuperació i, a poc a poc, sorgiren escoles de música i balls, tallers, conferències, cançoners, costumaris i tot tipus de publicacions per posar a l’abast de tothom allò que durant cinquanta anys havia estat silenciat.

I va ser precisament a s’Escola de Música i Danses de Palma on ens vàrem trobar els qui vàrem fundar Música Nostra. Jo volia aprendre de ballar, i ho vaig fer, però directament em fixaren com a “cantadora” allà em vaig trobar amb Pep Toni Rubio, Pep Rotger, Enric Busquets i Toni Roig. Cinc persones amb la mateixa manera d’entendre quin era el camí per mantenir vives les músiques, les cançons i els balls amb una perspectiva de canvi i evolució. La incorporació de baix elèctric, els arranjaments actualitzats i la creació de temes nous determinaren el nostre estil. A la primeria tot va ser difícil i la resposta escassa, però anàrem endavant gravant discos i actuant arreu dels pobles de Mallorca a festes i esdeveniments on la participació de la gent anava creixent de cada vegada més. Les places, en les que en un principi no hi havia més que unes poques parelles ballant, fora vestits de pagès i sense coreografies, es varen anar omplint any rere any. La feina de les escoles de ball, especialment la de s’Escola de Música i Danses de Palma i la de les agrupacions que a part de fer “mostra” participaven en el ball obert i ensenyaven també a ballar a qui en volia aprendre varen complementar la nostra feina. Actualment és un vertader goig veure les ballades multitudinàries i la mescladissa d’estils segons d’on venguin els balladors i balladores que hi conflueixen amb vertader delit. Música Nostra també ha evolucionat al llarg d’aquests anys, els músics han anat canviant per força major o per altres objectius, però sempre hem mantingut el mateix esperit d’estar al dia, evolucionar i créixer com fa tot allò que és viu.

Molta gent es demana, i ens demana, quin és el secret per aconseguir 40 anys de convivència musical. La resposta no és fàcil perquè ni tan sols nosaltres ho sabem amb certesa. Podríem dir que el més fàcil és tot allò que es refereix a fer la música i pujar a un escenari. La qüestió humana és una altra història; una barreja d’amistat, admiració, estimació tolerància, humor i respecte que, químicament, sorgeix i fa possible la pervivència. Talment com un matrimoni o una parella estables.

Personalment em fa molt feliç ésser la cantadora de Música Nostra i és un dels aspectes vitals que fa que em senti realitzada com a persona. Sempre acompanyada de músics excel·lents que han sabut transformar els meus projectes de cançons en temes preciosos que la gent ja ha fet seus i que canta al mateix temps que balla. Per part meva sempre he intentat compartir amb ells l’èxit de la nostra feina amb igualtat de protagonisme, tot i que jo sempre duc el fil conductor de les actuacions ells són el coixí que les embelleix. També puc dir que procur que els nostres assajos siguin manco avorrits preparant un bon sopar que ens cruspim en acabar… i funciona!

També he tengut la fortuna de tenir una família respectuosa i comprensiva que ha suportat absències i horaris intempestius, bons amics amb bons consells i una feina com a professora d’anglès en un centre de Palma que sempre m’han fet possible compaginar la meva professió amb les meves curolles.

Aquest escrit fa cinc cèntims de la nostra trajectòria. Hem actuat pràcticament a tots els pobles de Mallorca, a totes Les Illes, a nombrosos festivals Folk d’arreu de l’estat i de l’estranger i hem gravat i produït 10 discos, agraint també el recolzament, suport i difusió per part de Miquel Àngel Sancho , Produccions Blau i DiscMedi. Arribar aquí ha estat possible gràcies a tots els que han format part del grup i que hi han deixat la seva empremta. Avui Música Nostra som: Pep Toni Rubio (flautes, fabiol i guitarró) Toni Pastor (llaüt, guitarra i so) Jimi Torres (baix), Pep Balaguer (guitarra), Bernat Cabot (violí), Jaume Roig (percussions) i Miquela Lladó (veu i percussions) Gràcies a tots i per molts d’anys!

Suscríbete para seguir leyendo