Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Relectures

Rellegir 'La Pesta' de Camus

A la pàgina 109 llegim: «No hi ha veritable bondat ni autèntic amor sense tota la clarividència possible»

A la pàgina 109 llegim: «No hi ha veritable bondat ni autèntic amor sense tota la clarividència possible»

Albert Camus (1913-1960), la ciutat d’Orà, els anys 40 del segle XX. Algèria encara viu sota l’administració francesa, una ciutat presentada sense atractius, un lloc on l’activitat econòmica és activa i determinant, hi conviuen diferents cultures.

La calma es veu alterada per l’aparició de rates, animals que es multipliquen fins uns extrems impensables, les rates són abolides, però la malaltia s’ha instal·lat a la ciutat, és primavera i comencen els mesos de terror. Al principi, quan el Dr. Rieux i el seu col·lega Castel posen la situació en coneixement de les autoritats, aquetes s’entrebanquen, s’ha de parlar clar? El perill és real? Per als científics el perill és evident i cada hora que passa sense prendre mesures es posa en perill la vida de milers de persones; un cop acceptada la situació, es presenta el problema de com donar a conèixer les xifres de morts, tot es desborda, la quantitat de morts està per sobre de tot càlcul, s’han d’habilitar com a hospitals i llocs on passar quarantenes tots els edificis possibles, sorgeix la picaresca, organitzen voluntaris.

Els personatges: el Dr. Rieux i els altres metges; Tarrou, l’home eficient, que sap mirar als ulls de les persones. Rambert, el periodista que volia fugir, que a la fi es queda i es converteix en un col·laborador clau. El jesuïta Paneloux, que pretén entendre el per què dels designis de Déu i carrega de responsabilitats a qui l’escolti, d’ell ens diuen que amb tot el seu saber queda molt per sota de qualsevol mossèn que hagi mirat la mort de prop infinitat de vegades. Othon, el jutge, que perd el fill, un infant, i ell mateix mor quan el mal ja recula. Tarrou s’adreça a Rieux i diu que no sabem què cal lamentar més, si la mort o la vida del magistrat. Grand, el funcionari-escriptor i el seu veí Cottard.

Dones com la mare de Rieux, la de Tarrou, o l’espanyola que viu amb els dos fills i acull a Rambert, persones silencioses, poc més que ombres, tot bondat i eficiència.

Som davant d’una obra capital de la literatura del segle XX, una lectura que té un valor especial durant el moment històric que ens ha tocat viure.

Compartir el artículo

stats