Hi ha escriptors que són identificats quasi bé per una sola obra. Tal vegada sigui el cas de la nostra protagonista. La seva novel·la Nada, guanyadora del Premi Nadal la nit de Reis de 1945 va ser una excepcionalitat, una alenada d’aire fresc en aquella Espanya de la postguerra, obscura, trista i pobraen tots els sentits.
El 6 de setembre es compliran cent anys del naixement de Carme Laforet, una autora que amb tant sols 23 anys, va rompre barreres.
Després de l’èxit de la novel·la, Carmen Laforet, al llarg dels anys cinquanta i fins els primers anys seixanta, va continuar la seva obra literària, encara que no va ser massa prolífica. De la seva època cal ressenyarel llegat literari de les dones escriptores, unaherència innegable i prou enriquidora. Carmen Martin Gaite, Ana Maria Matute, Mercè Rodoreda, Rosa Chacel, i moltes altres, desenvoluparen la seva carrera literària en lluita contra una doble adversitat: eren temps de censura, i a més a més eren dones que desafiaven l’ordre establert que estipulava que el lloc de la dona era la llar. Les autores ajudaren a donar visibilitat al context històric en que es va viure aquell temps i a trencar amb la visió de la “novel·la rosa” feta per i per a les dones.
A més de les seves novel·les, i quasi de forma paral·lela a les seves obres,Carmen Laforet, va a col·laborar, entre el 1948 i el 1953, a la revista Destino. Havia estat fundada el maig de 1937 i seria recollidora de les idees conservadores durant algunes dècades. Malgrat aquest to conservador va ser considerada d’un cert nivell cultural gràcies a col·laboracions prou significatives dels intel·lectuals més actius d’aquells anys.
A Destino, Laforet tenia la seva secció: Puntos de vista de una mujer, on hi va escriure vivències quotidianes, records personals reals o imaginaris que donaven llum i color al gris retrat del seu temps.
Amb aquell mateix títol de la seva secció a la revista, en el marc del centenari del seu naixement, apareix la recopilació dels seus 131 articles, també editats per Destino. Un recull on els retrats socials, els gustos artístics i les reflexions de Laforet es fonen per convertir-se en literatura. El llibre esdevé imprescindible per conèixer la vida i la societat de l’època.
