Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

LECTURES NATURALS

Viure a Cabrera, un llibre hermós

Des del passat dilluns, a la llibreria Embat de Palma, es mostren llibres que tenen Cabrera com a protagonista, coincidint amb els trenta anys de la declaració de Parc Natural

Francisca Sunyer. DdM

Francisca Sunyer. DdM

Fa cinquanta anys, vaig tenir la sort de conèixer na Francisca Sunyer (1925-2002), a Cabrera mateix, i en fa quasi trenta, de presentar el seu llibre Viure a Cabrera, una petita gran lectura. Avui, aprofitant l’exposició de llibres de Cabrera a la llibreria Embat, insisteixo en la més entusiasta recomanació.

Sunyer va viure a Cabrera la seva infantesa, en tant que filla de l’arrendatari de l’illa en els anys 30. El món insular que, tan encertadament, presenta en el seu relat, és molt lluny de la realitat actual del Parc Nacional, però igualment seductor: unes terres utilitzades per al magre conreu que hi era possible (xeixa, faves, figues,...en realitat, el producte més rendible era el tabac, i mai s’hi va sembrar!), per pasturar-hi bestiar amb pràctiques atàviques de transhumància Inter insular; un petit mon en el qual la pesca era un recurs vital...Els personatges que poblen aquell univers (faroners, pescadors, carboners, militars, navegants..) són retratats en poques línies, però sempre amb un amable respecte i alguna nota d’humor.

Tot i que Sunyer no tingués formació acadèmica de naturalista, el seu interès i sensibilitat cap a la biodiversitat és ben palès, i a les pàgines de Viure a Cabrera s’hi troben notícies de dofins, de virots, de tortugues, tintoreres i vellmarins. El paisatge viu de Cabrera és present a tot l’obra. Na Francisca va assumir aquí el paper de Gerald Durrell a Corfú, per estimular l’apreci a la vida d’una illa mediterrània.

Cabrera va ser, per Na Francisca i la seva família, també l’escenari del drama. Els darrers capítols del llibre, la crònica personal de la tragèdia de l’any 36, es llegeixen amb el cor estret. La immensa tragèdia de la mare, que va perdre l’home i els fills assassinats a Menorca i el germà, a Montuïri, víctimes dels dos bàndols respectivament, demostra un cop més la manca de límits per al sofriment. L’episodi de l’ocupació de l’illa pels milicians, que marxaren a corre-cuita abandonant-hi sols algunes dones i nines, és narrat en primera persona, de manera que resulta un testimoni d’un valor històric i humà extraordinari.

El llibre té també altres mèrits: una coberta magnífica de Marc Heine (1920-2007), artista molt reconegut i espòs de l’autora; per cert, Marc va decidir no tornar a Cabrera quan, a principis dels 70, els militars començaren a obrir-hi pistes, ferint irremissiblement el paisatge. Els dibuixos són de l’arquitecte Guillem Oliver, nebot de Na Francisca, i també son ben valuoses les fotografies, lamentablement escasses.

Vull acabar amb una cita de l’amic Guillem Frontera, que té escrit que aquest llibre que “és un dels que et fan una transfusió de vida i d’alguna cosa que deu ser felicitat”. No es pot dir millor.

Viure a Cabrera,  un llibre hermós

Viure a Cabrera, un llibre hermós Joan Mayol

Compartir el artículo

stats