Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

QUÈ ÉS CULTURA

Educar la mirada

Una eina essencial per comprendre el que ens envolta i desxifrar l’art que viu a la vida

Una eina essencial per comprendre el que ens envolta i desxifrar l’art que viu a la vida

La setmana es compren en set dies -religiosos o no- i conté una sèrie d’hores que fan que el nostre dia a dia passi d’un llum a un altre, d’interior a exterior, quasi com si fossin seqüències de cinema i la nostra vida la dirigís el mestre de la llum, Fellini, encara que tot això és una suposició utòpica i màgica.

La quantitat d’objectes, persones, imatges, moments i estampes poètiques que té la bellesa ordinària de la rutina arriben a conformar un àlbum vital efímer que dura el mateix que un canvi de pàgina, un sospir o un obrir i tancar d’ulls. Tot passa volant, un dels dits més literals, però és la mirada la que sustenta el nostre record en un moment on tot i res passa. És la mirada el ventall que ens permet reviure el passat i guardar cada instant, memorable o no, al nostre interior. I en aquell recordar, acció verbal que avança amb l’arrugar-se del temps, entra el paper de l’art, en tots els vessants possibles, amb autoria o sense, des d’un acte senzill d’amor a un film perenne que guardem com un tresor a l’interior de cada un. Estem fets de material sensible, de carpetes fílmiques, pictòriques, literàries i poètiques. De forma inconscient, la mirada marca el vocabulari líric d’allò que ens envolta i es transforma, al nostre conscient, en formes de ser, d’entendre la vida i assimilar la cultura que -en constant canvi- transcriu el que som per no sentir-nos aïllats.

Bob Dylan, entre cançons i concerts, va dir que “un no es cerca o es troba, sinó més aviat es crea” i Kafka deia que, com a mínim, una persona “ha de llegir un poema al dia”. La simbiosi de la saviesa dels dos creadors eterns conforme l’essència de la mirada i la importància de cuidar-la com eina d’aprenentatge constant. En certa manera, els ulls són el prisma del nostre esperit d’infant que mai caduca -o això hauríem de procurar- aquell que vol nodrir-se i entendre el que veu per conformar un imaginari que ens defineix com a éssers sobre la terra.

La mirada és com una extremitat, aquella que més utilitza’m i la que menys valora’m. És el vehicle necessari per viatjar arreu del món i, abraçant la ignorància, intentar comprendre cada racó ordinari, bell, preciós i irrepetible. L’ull veu el negre un pic cada cinc segons, després de parpellejar una mitja de 20.000 vegades al dia. L’ésser humà del segle XXI pareix no conèixer el descans, però, a vegades, també necessitem fondre a negre i descansar, per així seguir cultivant el nostre esperit d’allò que ens regala el dia a dia.

Compartir el artículo

stats