Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

RELECTURES

Rotget

Una nova visió d’un llibre ja comentat en aquestes pàgines

El bandoler de Mallorca no s’associa amb el fugitiu “generós”, que té com a màxima figura el Robin Hood que roba als rics per repartir-lo entre els pobres. Però malgrat aquesta manca d’objectius redistributius, els bandejats mallorquins són molt populars. Entre ells destaca un alaroner, en Mateu Reus, Rotget, del qual es desconeixen moltes circumstàncies vitals perquè els expedients judicials foren expurgats el 1854, però que ha deixat unes petjades profundes en la cultura popular.

El personatge ha cridat l’atenció investigadora de Mateu Morro. Fa anys que ha trescat el rastre d’en Rotget. La seva llarga dedicació a la política i al món agrari no ha amputat les seves cabòries investigadores. Fruit d’aquesta constància és el volum recentment publicat i farcit de dades sobre el protagonista, les circumstàncies socials i els condicionants polítics de l’època.

Que en Rotget era prou popular ho demostra la seva pervivència en les rondalles, la toponímia i les dites mallorquines. Morro ho detalla fil per randa. Trobam les oliveres d’en Rotget, soques buides en les quals s’amagava i hi guardava els fruits de les seves malifetes. En trobam a Son Vivot, a Morneta... gairebé a qualsevol indret on s’hi trobi un exemplar de grans dimensions. Tenim rondalles i contarelles de les seves eixides per Son Pou, Selva o Mainou. Aquest darrer lloc és on, segons la tradició, fou executat. També es conserven dites com ‘esser més lladre que en Rotget’.

Però el que causà més admiració entre els mallorquins dels segles XVIII fins al XX és que en Rotget tenia “fullet”. El fullet és, segon l’Alcover/Moll: “Un esperit diabòlic que certes persones duen damunt, generalment dins una bossa o sarró, i que està al servei del qui el duu i li confereix especials propietats màgiques, principalment la de poder fugir o descomparèixer misteriosament”. Els nostres majors encara diuen que alguna cosa té fullet quan la cercam i no hi ha manera de trobar-la. A aquest amulet màgic s’atribueix el fet que la justícia fracassàs moltes vegades quan pretenia capturar-lo. I l’absència d’aquest element és el que permet la seva captura a Lluc durant un ball. L’al·lota amb la qual volia emparallar, conxorxada amb els perseguidors dirigits per l’algutzir Xesquet, l’hauria obligat a deixar-lo.

Llegir el llibre de Morro és retrobar-se amb una Mallorca on les creences populars es mesclen amb la realitat. L’historiador no deixa de costat aquestes circumstàncies, però la seva aportació documental és prou densa per saber que ens trobam davant un llibre profund. L’anàlisi de les circumstàncies polítiques per part de l’autor permet descobrir una Mallorca sotmesa a un exèrcit que vol refermar l’autoritat del rei Borbó. El bandolerisme puixant en els primers anys del segle XVIII és atribuït a la “violència econòmica generada pel sistema social”, a la “violència institucional... d’una justícia forastera i cruel” o a la”violència derivada de la militarització estructural de la societat imposada per les autoritats borbòniques”.

La persecució dels bandejats es converteix en una demostració que les noves autoritats volen deixar clar que han aixafat un poble i les seves institucions. Això sí, passant la factura als sotmesos. En Rotget es converteix en peça de caça major per demostrar qui comanda a l’illa. Per això un estol de funcionaris i soldats es trasllada fins Alaró per exhibir el seu cap i la mà dreta en una columna de pedra.

Compartir el artículo

stats