Fa uns mesos ens sorprenia una notícia publicada a la premsa escrita (i/o digital) que llegim habitualment. Una d’aquestes notícies que gairebé passa desapercebuda, perquè sol tenir un espai molt reduït i, encara dins aquest espai reduït, unes poques línies: l’autor francès Jean-Claude Mourlevat obtenia el premi Astrid Lindgren 2021, el més prestigiós dels premis a obres de literatura infantil i juvenil. Ens sorprenia? Sí: confessam que no sabíem qui era l’autor Mourlevat ni què havia escrit. No n’havíem llegit res. Per sort, un dels nostres contactes editorials ens facilità un exemplar de la seva novel.la Jefferson, editada en castellà i català l’any passat. I hem de dir tot d’una que Jefferson és un llibre molt interessant, molt ben escrit (i en aquest cas beníssimament editat per Nordica), i molt recomanable. Comentem-lo.
Jefferson és una novel.la... negra? Potser sí. Diu, en un moment: “L’eriçó Jefferson Bouchard de la Poterie va assassinar el molt estimat senyor Edgard al lloc on treballava... Es desconeix el motiu d’aquest acte de barbàrie. El criminal va fugir”.
Jefferson és un eriçó? Sí. Viu en un món d’animals, veïnat del món dels humans. És, en tot cas, el protagonista d’un relat farcit d’una positiva simpatia i, malgrat el tema, també de tendresa. Jefferson és una boníssima persona, honesta, ferma, humil, d’ordre. Sense voler es veu embolicat en un afer molt, molt tèrbol. S’hi jugarà la vida, i no volem dir res pus. Resoldrà el cas perquè és intel·ligent i compromès. I també, perquè el seu amic Gilbert, un porc!, li farà costat en tot moment, amb un gran coratge i amb un sentit de l’humor que ens obliga al somriure gairebé en cada pàgina. Perquè, imaginau-vos un camió ple de turistes animals que visiten una ciutat humana. Imaginau-vos una –diguem-ne– revolta d’aquests animals.
A Jefferson li agrada na Carole, una teixoneta, neboda de l’assassinat... Hi ha en la narració una bella aliança entre humans dignes i sensibles al maltractament animal i els animals que actuen en el drama: cabres, guineus, porcs senglars, cans, conills... Perquè, la diversitat dóna força al combat contra la injustícia i la ignomínia. Un eriçó i un porc ens donen una bona lliçó de com ser al món, amb compromís. I amb optimisme. I sempre amb l’amistat que ens fa més forts. Vet aquí un relat solidari. En necessitam.
Sabem que Mourlevat té alguna altra cosa publicada a Espanya. Per exemple, Tomek, el río al revés (editorial Demipage). Ens comprometem a cercar aquest llibre, i si escau, a fer-ne aquí el corresponent comentari. Il·lustra Jefferson Antoine Ronzon, i el tradueix, en aquest cas, Oriel Vaqué. Bona feina.
