A FAVOR DE LA LITERATURA.
1- Acab de veure, quan obria la porta de la terrassa que pega al jardí i a la negranit, un dragonot gran i gros com un petit cocodril que s’ha escapat de la claror del llum i de la meva còrpora i s’ha endinsat en el seu cau de la porta. Aquest descobriment m’ha obert les portes a la contarella. Ara podria inventar per a vosaltres, lectores dels mil i un sexes de l’esperit, una faula ben fantasiosa en què descriuria amb primfilats detalls la decoració i els mobles que configuren l’estança de Cal Dragó i cadascuna de les seves cambres, llits i d’altres estances on viu i es multiplica.
Això és la literatura. Xahrazadiar amb la llengua la realitat per transformar-la en una música verbal que ens ajudi a viure. I aquests dies he escrit un pamflet a favor de la literatura del qual extrauré per a vosaltres, lectores curioses i fervents, algunes mostres.
Si tenc confiança en el futur de la literatura, em deia Italo Calvino a les seves Lliçons americanes. Sis proposicions per al pròxim mil·lenni, redactades poc abans de la seva mort, el 1985, és perquè hi ha coses, ho sé, que només la literatura pot oferir pels seus mitjans propis.
En aquesta “era de sospita” cap a la literatura, quan es veu esborrada des dels estudis primaris a la universitat, des dels mitjans de comunicació a les converses, em deman: la literatura, no és la llengua de l’al·lusió? És l’al·lusió una exclusió? La literatura, no és la llengua de l’indirecte, de l’esbiaixat? És l’indirecte i l’esbiaixat una exclusió? De cap manera, l’al·lusió, l’indirecte i l’esbiaixat serien una de les mil i una formes del llenguatge literari que té una característica essencial i que per això mateix el converteix en imprescindible: la literatura es fa amb tots els llenguatges del món i els travessa a tots.
Si tots els sabers haguessin de desaparèixer de la capa de la terra i només n’hagués de quedar un triaria la literatura perquè els encobeeix, els trunyella, els mescla, els hibrida i els acull a tots.
La literatura ens ajuda a conèixer-nos a nosaltres mateixos, ens fa passar gust i ens instrueix, ens educa èticament, configura l’experiència humana, començant per l’experiència del temps, ens allibera dels obscurantismes polítics i religiosos, contribueix a la llibertat i a la responsabilitat de l’individu, ens fa tornar ferms per escapar de les forces de l’opressió i de l’alienació, és un contrapoder, una fortalesa contra la barbàrie, ens fa veure en nosaltres i en la natura moltes de coses que ens resultarien invisibles.
Em passeig per una avinguda d’ombres de lledoners i pens que la literatura m’ha ensenyat a mirar el pròxim i a mi mateix, atribuir valor a les coses petites, i trobar la plaça de l’amor i de l’amistat en la vida, i la plaça de la mort, la manera de pensar-hi i de no pensar-hi, introduir el dubte, l’ambigüitat i la interrogació en les meves certeses i d’altres coses com la tristesa, el dolor, la ironia, l’humor, la pietat, la duració, el desig; i tostemps em mormola, amb Píndar, “Esdevé el que ets.”
La literatura és reveladora. La literatura ens fa sentir més, saber més, cercar més. La literatura romp la presó de les idees rebudes. La literatura ens fa més intel·ligents. La literatura és la llengua fora del poder.
La literatura ens ajuda a respirar. Stop!.
RECOMANACIONS DE LLIBRES DE LAST MINUTE.
2- Aquesta llista és per a vosaltres, amables lectores que no podeu suportar la invasió de llibres tàmpax d’usar i tirar i voleu llegir alguna cosa rellegible. Xanques vermelles (Godall Edicions), de Ted Kooser. Una meravella de poemari d’un home que viu a Nebraska i, amb uns poemes narratius fets a mà i a consciència, ens conta, amb una sensibilitat emocionant extraordinària i una imaginació poètica excepcional, històries que es contaven a la cuina familiar o a la benzinera de l’avi mentre viu enrevoltat de jo guines antigues, estris vells i fotografies en blanc i negre. En un dels vidres de l’entrada d’aquest poeta local i universal hi ha un rètol que diu: ES FA I ES REPARA POESIA. Poesia dels grans interrogants i dels no-resos. Llibre bilingüe amb una traducció excepcional de dos bons poetes: Jaume Subirana i Miquel Àngel Llauger. Una vertadera joia que fa molta de companyia.
Harvey (Llibres Anagrama), d’Emma Cline. Aquesta escriptora que ja em va entusiasmar amb la seva anterior novel·la, que també recoman, Les noies (Llibres Anagrama), sobre la banda d’al·lotes de la colla de l’assassí Charles Manson en la Califòrnia de l’estiu de 1969, ha tornat a fer una altra diana. A Harvey ens conta, amb un suspens finíssim, amb una lletra que et rapinya i et diverteix, que et pertorba i et fa tremolar, les vint-i-quatre hores de Harvey (Weinstein), un masclista megalòman, ridícul, patètic i desgraciat amb l’adrenalina a les totes, abans que es faci pública la sentència del seu judici. Amb un talent d’estilista, la Cline no ens estalvia cap ni una de les sensacions entre l’estupidesa i l’autoengany d’un home que se sobrevalora i veu com a poc a poc l’amara una culpabilitat terrible. Però allò és Amèrica i a Amèrica no condemnen mai un home com ell, vol pensar, vol imaginar i vol creure. Una obra que et fa caminar pel tall d’una gilet. Formidable!
Anau a la 39 Fira del Llibre de Palma: un supermercat d’aliments literaris per a esperits que volen assaborir llenguatges, aprendre a balquena, passar gust a voler i descobrir ajudes úniques per viure millor.
