Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

PASSEIG DE RONDA

Albinoni

Tomaso Albinoni.

Tomaso Albinoni.

Lent

1- L’Adagio, que en música indica un moviment lent, que normalment s’inclou com a segon temps en una Simfonia o un Concert amb solista, l’Adagio, deia, permet al compositor obrir la seva creativitat cap a la melodia llarga i reposada (ja m’enteneu), més que cap a la voràgine de notes frenètiques i contrastants. A l’Adagio, el músic ens mostra el que porta dintre, la seva capacitat de seduir sense efectismes. Beethoven en el Concert Emperador, Mahler a la Cinquena Simfonia, Samuel Barber en el seu Quartet per a cordes són només uns exemples del que un geni musical pot escriure sense estridències..

Albinoni

2- I demanareu: I l’Adagio d’Albinoni, el més cèlebre de tots els Adagio de la història? Doncs vos he de contestar que sí, que és molt bell i seductor, però que no és d’Albinoni. L’Adagio d’Albinoni realment es de Remo Giazzotto, un compositor del segle XX que no es va atrevir a signar l’obra i la va a atribuir al músic del barroc. Ja fa uns anys es va descobrir l’embull i Giazzotto confessà, poc abans de morir el 1998, que havia emprat el nom d’Albinoni per una obra seva. De fet, Giazzotto es va inspirar, no en una obra italiana barroca sinó en una peça del romanticisme francès, un Trio per a violí, violoncel i piano de Louisse Farrenc, una compositora que bé mereix ser més interpretada. Per cert, Albinoni hauria complert 350 anys el passat dimarts dia 8. Recordem-lo escoltant el “no seu” Adagio.

Compartir el artículo

stats