RODA EL MÓN. TORNA AL BORN,
Amb aquest polifònic lema, demà, dia 4 de juny, i fins al dia 13, tendrem els llibres que ocuparan el passeig del Born en una festa ciutadana de veure. L’amic escriptor, professor i crític Sebastià Perelló en farà el pregó a les 17.30 hores. Aquests nou dies hi haurà més de cent actes culturals. Aquest cronista us convida abans de res a aquells en què hi participa: dia 6, diumenge, a les 18 hores signarà el seu llibre de poemes Carpe momentum a l’estand de la Llibreria Embat, dia 10, dijous, a les 19 hores presentarà El pèndol, un llibre de contes que ha guanyat el premi Mercè Rodoreda 2020, amb la seva autora, la poeta Anna Gas, i dia 13, diumenge, a les 18 hores, farà un recital amb el poeta Damià Rotger, autor del Llibre dels esvalots. No cal que us digui que Carpe momentum (Cafè Central & Eumo Editorial) és un llibre que només confessaré que fa molta de companyia. El pèndol (Proa), d’Anna Gas, són un conjunt de relats d’uns personatges complexos, extremats, plens de manies i obsessions. L’escriptura és seductora per presentar les violències i les opressions que torturen unes persones que creuen que s’alliberen quan només viuen en l’oscil·lació dels dolors. El jurat del premi Rodoreda va destacar “l’originalitat de les imatges i la tensió que aconsegueix en algunes de les situacions dels contes.” El llibre dels esvalots (Nova Editorial Moll), de Damià Rotger Miró, és un conjunt de poemes d’una veu que vibra amb el món amb intensitats sensibles fortes i mostra al lector la cosmogonia rotgerenca formada per elements densament mediterranis: el blau, les platges i els cossos, el flamenc, la menorquinitat i l’amor, la tipografia, la mètrica i la construcció de formes pròpies en què el sentit vessa pels versos bastits amb la cura de les mans d’artista inspirat. Tres llibres necessaris!.
UNA ALLAU DE LLIBRES RECOMANATS.
Agathe (Llibres Anagrama), d’Anne Cathrine Bomann, és una novel·la sorprenent i d’una gran sensibilitat perquè dins els seus capítols curts i cisellats amb mà mestra ens ofereix un conjunt de vides de personatges en el París de 1948 en què trobam solituds, dolors, pors, traumes, indecisions d’un passat que els persegueix i unes segones oportunitats albirades a l’horitzó. Agathe és la pacient d’un vell psiquiatre a punt de jubilar-se que li trastocarà la rutina i li obrirà la possibilitat del canvi. Una traducció magnífica de Maria Rosich. En la perifèria del cercle (Il Convivio Editore), de Joan Josep Barceló i Bauçà, és un llibre de poemes en català i italià i fotografies de Filippo Papa, amb un pròleg de Davide Cortese i un postfaci d’aquest cronista. El poeta habita dins el cremar-se viu, perquè viu cremant-se. És arrossegat per una força màgica, cap endavant, deixa la fosca i va més enllà d’esdeveniments estel·lars. El llibre irradia una llibertat frenètica com correnties de neutrins que giren sobre si mateixos a la velocitat de la llum. El poeta diu claríssima una idea gaudiniana: la meva meta és el meu origen. La còrpora il·luminada per les paraules alades de Barceló i per les imatges fondes de Filippo Papa ens mostra un cos tenebrós que és un cel eròtic amb esquits de voluptuositats lluents plenes de delícies sens fi. El cos amb l’ull que recerca dins els replecs, dins els amagatalls, dins els angles i dins els racons de l’ànima amb un afany de fugida, de llunyania, d’un desig immens que la carn signifiqui per atènyer l’impossible.
Mateu Reus “Rotget” (1687-1729). El bandolerisme popular a la Mallorca borbònica (Lleonard Muntaner Editor), de Mateu Morro Marcé, és un llibre d’història que es llegeix amb tots els sabors d’una novel·la gràcies a la ploma lleugera i sàvia de l’autor. Amb cura i fervor ha sabut escorcollar en molts diferents arxius la memòria històrica, literària i llegendària en la narració real de la vida i mort, fa tres-cents anys, de Mateu Reus, Rotget: un gran mite popular. Després de segles d’oblit, i malgrat molts d’intents de falsificació, Morro ha sabut trobar el fil de la memòria popular vertadera d’en Rotget. I a través d’ell un panorama del bandolerisme a Mallorca en l’època borbònica. Contar la llegenda sobre fonaments històrics seria la base d’una bona sèrie d’IB3. Un llibre apassionant.
Verticalitat i delinqüència. El dígraf del desitx (Editorial Fonoll), de Meritxell Cucurella-Jorba, amb un epíleg d’aquest cronista, és un poemari fort, excessiu, xuclador, convuls, que canta l’amor més extrem amb paraules d’una sensibilitat exquisida, vertiginosa, hiperestèsica, descarada, acollidora sempre. Des d’un bell començament la dissidència envesteix del dret. L’estrebada de la carn no deixa indiferent cap nervi i la commoció està assegurada. La Cucurella-Jorba tira pedrafoguerades sense aturall com si volgués despertar el món i la bolla. Hi ha un sentit agut de l’instant amb una música vivíssima escrita per una dona que sap riure’s de si mateixa i amb aquesta arma et mostra un univers: una ars amatoria que tenyeix els pomes amb lletra blavissa amarada de respiracions i tot un deixant de metàfores que impulsen i persegueixen el daltabaix, l’enamorament que sap berenar de pa i formatge i les paraules rosegades de l’amat, aquella impressió de semblar mentida el que és veritat i la geolocalització de l’objecte del desig per pensar-lo en la direcció exacta. Cucurella-Jorba escriu dins el biaix, dins la gaia, dins els marges, dins l’impossible dels angles morts: crea l’inexistent. Un altre llibre encisador!
